No cal traslladar la mirada als països nòrdics per aprendre llegendes sobre éssers mitològics. La publicació d’El gran llibre de les criatures fantàstiques (Editorial Comanegra, 2017), escrit per Joan de Déu Prats i il·lustrat per Maria Padilla, va demostrar la gran riquesa de criatures presents a les contrades catalanes. A El gran llibre dels indrets fantàstics de Catalunya, els mateixos autors han tornat a sumar esforços, aquesta vegada per presentar els paratges meravellosos presents arreu del territori.

Entre aquestes “indrets fantàstics” s’hi troba Malica, una ciutat submarina de difícil accés plena d’encantadores sirenes i palaus fets de crustacis. O bé Mirmanda, una ciutat ubicada al Rosellonès feta per fades, que va fer-se popularment coneguda per la referència de Jacint Verdaguer a Canigó. I així fins a trenta altres exemples representatius de tots els territoris i paisatges del Principat: serralades, litoral, ciutats, valls, planes, boscatges…

Mitjançant aquest exercici de recopilació, l’escriptor ha volgut demostrar que la fantasia va tenir una importància cabdal en la configuració de les antigues civilitzacions: “La realitat—escriu en el pròleg—no és com els sentits ens inviten a creure. Els grecs antics, com tants altres pobles, no destriaven la realitat com nosaltres.

Vivien en una creació on es barrejava el món profà amb les divinitats, ciclops i centaures. Malaurdament, l’Europa contemporània ha perdut gran part de la seva ànima (…) Els dracs i els unicorns s’han fet fonedissos, i han acabat refugiant-se en un altre territori misteriós, l’inconscient col·lectiu, des d’on se’ns presenten en forma de somnis”.