No cal traslladar la mirada als països nòrdics per aprendre llegendes sobre éssers mitològics. La publicació d’El gran llibre de les criatures fantàstiques (Editorial Comanegra, 2017)escrit per Joan de Déu Prats i il·lustrat per Maria Padilla, va demostrar la gran riquesa de criatures presents a les contrades catalanes. A El gran llibre dels indrets fantàstics de Catalunya, els mateixos autors han tornat a sumar esforços, aquesta vegada per presentar els paratges meravellosos presents arreu del territori.

Entre aquestes “indrets fantàstics” s’hi troba Malica, una ciutat submarina de difícil accés plena d’encantadores sirenes i palaus fets de crustacis. O bé Mirmanda, una ciutat ubicada al Rosellonès feta per fades, que va fer-se popularment coneguda per la referència de Jacint Verdaguer a Canigó. I així fins a trenta altres exemples representatius de tots els territoris i paisatges del Principat: serralades, litoral, ciutats, valls, planes, boscatges…

Mitjançant aquest exercici de recopilació, l’escriptor ha volgut demostrar que la fantasia va tenir una importància cabdal en la configuració de les antigues civilitzacions: “La realitat—escriu en el pròleg—no és com els sentits ens inviten a creure. Els grecs antics, com tants altres pobles, no destriaven la realitat com nosaltres.

Vivien en una creació on es barrejava el món profà amb les divinitats, ciclops i centaures. Malaurdament, l’Europa contemporània ha perdut gran part de la seva ànima (…) Els dracs i els unicorns s’han fet fonedissos, i han acabat refugiant-se en un altre territori misteriós, l’inconscient col·lectiu, des d’on se’ns presenten en forma de somnis”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada