El llibre “Metges de l’Alt Urgell  i d’Andorra” inclou  la “Topografía Médica de la Seo de Urgel (1886)”

El passat dissabte dia 3 de juny, el Palau de Gel d’Andorra va acollir una interessant conferència amb el títol de “Empresa, Medicina i Farmàcia en perspectiva històrica” .Va anar a càrrec de Paloma Fernandez i Perez, doctora en història i professora titular d’història econòmica a la “Facultat d’Economia i Empresa” de la Universitat de Barcelona. L’acte va comptar amb la presència del Ministre de Salut Sr. Carles Álvarez Marfany i a la segona part es va presentar el llibre “Metges de l’Alt Urgell i d’Andorra” (Del segle XIII al segle XX).

La conferència  s’enmarcava dins la sesió de cloenda a Andorra del curs acadèmic 2016 – 2017 de la Societat Catalana d’Història de la Medicina, i que ha organitzat amb el suport de la Societat Andorrana de Ciències i el Comú de Canillo.

L’any 1985, la SAC va signar un conveni de col·laboració amb l’Acadèmia de Ciencies Mèdiques de Catalunya i Balears, un fet que ha permès amb el pas del temps, establir unes relacions més estretes, especialment a partir de la creació d’una  secció de la SAC amb la denominació d’Acadèmia de Ciències Mèdiques d’Andorra (1998).

Fruit de diverses col·laboracions, i després de la participació andorrana al darrer Congrés d’Història de la Medicina a Puigcerdà, on la SAC va aportar unes 24 comunicacions,  s’ha fet la proposta conjunta d’organitzar aquesta conferència que resumint  a grans trets, ha permès comprendre millor l’evolució i el desenvolupament dels sistemes de salut del nostre entorn.

La presidenta de la SAC, Angels Mach  va presentar l’acte que va introduir el Doctor Ferran Sabaté,  Vicepresident de la Societat Catalana d’Història de la Medicina i membre corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. El Doctor Ferran Sabaté, entre altres coses va apuntar que la Medicina com la Farmàcia, fins al segle XIV eran activitats més artesanals i que a la primera meitat del segle XX, es produeix un canvi que podriem dir paral·lel a la industrialització, alhora que van néixer petits negocis i els serveis  d’assistència mèdica es van  convertir en empresa. L’estudi d’aquesta transformació  va centrar la conferència, que com hem dit al començament d’aquest article, va anar a càrrec de la Doctora  Paloma Fernandez i Perez.

L’especialista va presentar els seus estudis mitjançant el suport estadístic de diferents institucions hospitalàries de Catalunya  (Hospital Clínic) i també d’altres dades del servei estadístic espanyol. Així que va centrar la seva investigació de com les empreses de propietat familiar han esdevingut referents en el món de les industries farmacèutiques. Alhora que han evolucionat els serveis mèdics arreu, amb el desenvolupament de la Biotecnologia, la  qual cosa ha suposat una major implicació per part del sector públic.

La innovació tecnológica, segons la Doctora Paloma Fernandez, també ha tingut un impacte social que per altra banda s’ha vist condicionat  per la reducció de les inversions estatals. Un fet que repercuteix negativament en les economies de classe mitjana.

Per contrapartida l’esperança de vida s’ha quasi duplicat des dels anys 60 fins a l’actulitat, el que pot significar un encariment de les despeses médiques que les diferents Seguretats Socials hauran d’afrontar amb mesures correctores per garantir els serveis medics i hospitalaris d’arreu. Quant a la disponibilitat de llits hospitalaris, Espanya no sembla diferenciar-se gaire respecte als països de la OCDE. Pel que fa  al capital humà que forma l’assistencia mèdica, la Doctora no ha pogut obtenir gaires dades dels paisos de la OCDE que permetrien una comparativa interessant.

Finalment, el Doctor Ferran Sabaté i Casellas, coautor del llibre “Metges de l’Alt Urgell i d’Andorra” va fer la presentació d’aquesta  interessant publicació realitzada conjuntament amb el Doctor Josep M. Calbet i Camarasa.  El Doctor Ferran Sabaté,  que és també l’autor de la tesi sobre “Política Sanitària i Social de la Mancomunitat de Catalunya (1914 – 1924, va  dir que la proposta va néixer amb motiu del recent i últim congrés de la Societat Catalana d’Història de la Medicina, celebrat a Puigcerdà i amb la col·laboració de la SAC i el Govern d’Andorra, s’ha pogut publicar.

El Doctor Calbet,  alhora és l’autor del diccionari biogràfic de metges catalans i que l’any 2012 va obtenir el premi “Oleguer Miro i Borràs” pel treball “Premsa sanitària a Catalunya (1763 – 1939). El llibre  “Metges de l’Alt Urgell  i d’Andorra”,  està prologat per l’Angels Mach, presidenta de la Societat Andorrana de Ciències i Acadèmica corresponent de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, que també va participar als  actes de cloenda de l’entitat catalana a Canillo.  

S’ha de constatar que entre els metges de l’Alt Urgell i d’Andorra, hom hi troba des del Doctor Areny Plandolit, el Doctor Babot, el Doctor Burgués, el Doctor Cabanes, el Doctor Cardelús, el Doctor Escoda, la Doctora Meritxell Fiter, el Doctor Farràs, el Doctor Marfany, el Doctor Maestre, el Doctor Molines, el Doctor Esteve Nequí, el Doctor Pallarés, el Doctor Picart, el Doctor Albert Pla i Naudí (per cert nascut a Canillo), el Doctor Vilanova, etc. fins a una llarga llista de metges que han exercit tant al Principat d’Andorra com a la Seu d’Urgell, des del segle XIII fins al segle XX, encara que la majoria pertanyen als segles XIX i XX.  

El llibre es complementa amb una segona part escrita en espanyol i que correspon a la “Topografía Médica de Seo de Urgel” escrita l’any 1886 pel Doctor Ignacio Llorens i Gallard (1851 – 1913) membre de la Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears i autor de nombrosos estudis com “Estudio Medico-social” (1885), “El nerviosismo” (1896), “Condiciones que debe reunir una buena nodriza” (1900), etc.                                         

Aquesta interessant “Topografía Médica” aporta les dades demogràfiques i altres consideracions que ajuden a comprendre les dificultats de treball que es trobaven els metges i cirurgians que vivien  als Pirineus. Una zona muntanyosa amb una climatologia molt adversa que dificultava els desplaçaments mèdics. Però mercès a l’esperit vocacional dels diferents professionals van poder oferir  la millor atenció als seus pacients a banda i banda de la frontera, o sia de l’Alt Urgell i d’Andorra respectivament.

TOTES LES NOTÍCIES