tovalloles

El costum, cada vegada més estès entre la població, de llençar al wàter les tovalloletes humitejades s’està convertint en una de les principals amenaces per als sistemes de sanejament de les aigües residuals. L’estació depuradora (EDAR) de Montferrer també en pateix les conseqüències, ja que el procés de depuració s’alenteix i, en conseqüència, pugen les despeses d’explotació. És per aquest motiu que el Consell Comarcal de l’Alt Urgell, ens que gestiona la depuradora, alerta del problema i es proposa conscienciar els ciutadans perquè no llencin al wàter aquest tipus de tovalloletes, sinó que les dipositin als contenidors de rebuig, ja que no són en absolut reciclables.

Les tovalloletes que es venen prèviament humitejades, i que tenen usos i aplicacions molt diversos, triguen molt de temps a desfer-se a causa de la seva especial composició, provoquen greus embussaments al clavegueram i als col·lectors i seriosos problemes en arribar a la depuradora, ja que la neteja de les aigües esdevé molt més lenta i laboriosa.

A diferència de la cel·lulosa del paper de wàter, que es descompon amb facilitat, les tovalloletes humitejades necessiten molt més temps per desintegrar-se, molt més del que triguen a fer el recorregut del wàter d’un habitatge a l’EDAR, on arriben gairebé intactes i col·lapsen els mecanismes de depuració.

Aquestes tovalloletes no són l’únic vessament sòlid que es llança erròniament al wàter, però sí que és, amb diferència, el més costós. Altres residus sòlids que arriben habitualment a la depuradora són bastonets de cotó, compreses, tampons i preservatius.

En èpoques d’elevat cabal d’entrada o fortes pluges entren en funcionament els sobreeixidors de seguretat per evitar afectacions a les canonades i a l’EDAR, provocant també que tots els residus sòlids vessin directament al riu Segre.

L’EDAR de Montferrer

El Consell Comarcal té encomanada la gestió i el manteniment de l’EDAR de Montferrer i dels col·lectors que donen servei a la Seu d’Urgell i polígon industrial, nucli d’Alàs, Nucli de Montferrer, polígon industrial, El Balcó del Pirineu, Aravell, Bellestar i Arfa., que sumen uns 16.000 habitants.

La planta de tractament  d’aigües residuals utilitza el sistema biològic amb oxigenació per a l’eliminació de matèria orgànica en dues basses, i la decantació primària per a eliminar els sòlids en suspensió. Els fangs que es generen en el sistema es decanten en una tercera bassa i es tracten cada 4 o 5 anys amb aplicacions al sector agrícola i a la planta de compostatge de matèria orgànica. Estacionalment es realitza un tractament químic amb dosificació de Clorur Fèrric per la disminució del fòsfor, element principal que provoca l’eutrofització de l’aigua i les escumes.

L’any 2014 es van tractar 1.414.412 m3, amb una mitjana de cabal tractat  mensual d’uns 117.868 m3 i un cabal diari d’uns 3.828 m3, de tal manera que algunes temporades se situa al límit teòric del seu dimensionament.

1 comentari

  1. Solució: + videt i – tovalloletes, conseguireu més higiene i molta menys contaminació, ah… i és molt més barat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada