Jorge Mario Bergoglio és el nou papa de l’Església Catòlica.
És el primer pontífex procedent del continent americà. Anteriorment, després de la mort del papa Joan Pau II el 2 d’abril de 2005, va ser considerat un dels candidats a prendre el lloc del Summe Pontífex, càrrec per al qual va ser electe Joseph Ratzinger, que va adoptar el nom papal de Benet XVI. Exercí d’arquebisbe de Buenos Aires des del 1998, i fou ascendit a cardenal el 2001.
Escollí el seu nom papal en honor del cofundador de la Companyia de Jesús, Francesc Xavier.
Jorge Bergoglio va néixer a la ciutat de Buenos Aires el 17 de desembre de 1936, fill d’un matrimoni d’italians format per Mario Bergoglio (empleat ferroviari) i Regina (mestressa de casa). Egresó de l’escola secundària industrial ENET N º 27 (ara ETN º 27) Hipòlit Yrigoyen, amb el títol de tècnic químic. Als 21 anys (en 1957) va decidir convertir-se en sacerdot. Va ingressar al seminari del barri Vila Devot, com novici de l’orde jesuïta.
Sacerdoci
Va ser ordenat sacerdot el 13 de desembre de 1969. A partir de llavors va fer una llarga carrera dins de l’ordre de la qual va arribar a ser «provincial» des 1973 fins 1979, ja durant la Dictadura cívic-militar argentina.
Bisbe i cardenal
Després d’una gran activitat com a sacerdot i professor de teologia, va ser consagrat bisbe titular de Auca el 20 de maig de 1992, per exercir com un dels quatre bisbes auxiliars de Buenos Aires.
Quan la salut del seu predecessor a l’arxidiòcesi de Buenos Aires, l’arquebisbe Antonio Quarracino va començar a afeblir-se, Bergoglio va ser designat bisbe coadjutor de la mateixa el 3 de juny de 1997. Va prendre el càrrec de arquebisbe de Buenos Aires el 28 de febrer de 1998.
Durant el consistori del 21 de febrer de 2001, el papa Joan Pau II el va crear cardenal del títol de sant Roberto Belarmino. A més es va constituir en la primacia de l’Argentina, resultant així el superior jeràrquic de l’Església catòlica d’aquest país.
Forma part de la Comissió per a Amèrica Llatina, la Congregació per al Clergat, el Pontifici Consell per a la Família, la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments , el Consell Ordinari de la Secretaria General per al Sínode dels Bisbes i la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica.
En virtut del seu lloc episcopal, és a més membre de la Conferència Episcopal Argentina-de la qual va ser president en dues ocasions, fins al 2011 – i del Consell Episcopal Llatinoamericà (CELAM).
Després de dos períodes consecutius com a president de la Conferència Episcopal Argentina, el 8 de novembre de 2011 els bisbes electors d’aquest organisme van designar per reemplaçar a l’arquebisbe de Santa Fe, José María Arancedo, cosí germà del mort expresident argentí Raúl Alfonsín i fins llavors vicepresident segon de la Conferència Episcopal.
Vaticà
En morir Joan Pau II, eren 117 els cardenals menors de 80 anys en condicions de votar per triar un nou papa, entre els quals es trobava el cardenal Bergoglio, de qui es diu que va aconseguir obtenir 40 vots dels 77 que eren necessaris per ser elegit (és a dir, el segon lloc darrere del que va ser elegit i convertit en Benet XVI, el cardenal Joseph Ratzinger. No obstant això, ja que hi ha obligació de secret absolut per als assistents al conclave sota pena d’excomunió reservada al Summe Pontífex aquesta dada s’ha de prendre com a mera especulació.
A la Santa Seu va ser membre de la Congregació pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, de la Congregació per al Clergat, de la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i de les Societats de Vida Apostòlica, del Pontifici Consell per a la Família i de la Pontifícia Comissió per a Amèrica Llatina.
Opinió sobre la llei de matrimoni entre persones del mateix sexe
L’encara cardenal va afrontar el govern argentí quan aquest preparà un projecte de llei sobre el matrimoni entre persones del mateix sexe. El 9 de juliol de 2010, uns pocs dies abans la seva publicació una nota de Bergoglio va ser publicada a la qual convocà una «guerra de dios» contra el matrimoni i l’adopció per les gais. En la seva nota, dirigida a les monges carmelites parlà d’un «cop del diable». L’expresident Néstor Kirchner criticà les pressions de l’Església sobre aquest projecte.
Font: Wikipedia