El debat sobre la independència catalana ha guanyat pes en els darrers mesos i cada cop sembla més viable el projecte secessionista. Segons les enquestes del CEO més de la meitat dels catalans volen la independència i un estat propi és l’opció preferida pels habitants del Principat català per sobre d’un estat federal dins Espanya i una comunitat autònoma com fins ara. Hi ha dos motius que semblen crucials: el mal finançament de la Generalitat que en època de crisi encara es veu més greu i la manca de sensibilitat castellanoespanyola envers la catalanitat. En efecte podríem dir que l’Espanya actual és un projecte que neix al segle XVIII i que pretén imitar la França borbònica d’aquells temps. Per aquest motiu es volia convertir una petita ciutat de províncies com Madrid en la rèplica ibèrica de París i esborrar o menysvalorar totes les llengues i cultures hispàniques que no fossin la castellana.
Però el problema històric per aquest projecte és que la revolució industrial a Espanya va començar a Barcelona i Bilbao. Serien les àrees d’influència d’aquestes ciutats les que definirien o redefinirien (o crearien?) les comunitats catalana i basca, en contraposició al que venia de Madrid. Barcelona va ser la capital dels liberals quan Espanya era absolutista, federal o carlista quan el centre esdevenia liberal, industrial i comercial en contraposició a la preponderància agrària. Barcelona va ser la capital econòmica d’Espanya fins als anys 90 del segle passat en què Madrid va aconseguir la primacia. Però el model centralista econòmic espanyol segueix sent mal vist a Catalunya i tampoc el que els catalans consideren manca de respecte espanyol a la seva identitat. Un 76% dels catalans volen un concert econòmic com el basc. Un 40% dels espanyols, sempre segons les enquestes, volen suprimir les autonomies o com a mínim retallar-lis les competències. El xoc de trens està servit.
Què vol la població catalana? Doncs fins ara volia el que s’ha demostrat un impossible. La majoria fins fa pocs anys estava per una Catalunya forta dins una Espanya forta, per un estat català dins uns estats units d’Espanya que a la seva vegada formarien part d’uns Estats Units d’Europa. No me’n ric d’aquesta idea ja que era la meva fins fa ben poc. Considero que era la més idònia per a tothom però la majoria dels espanyols no catalans no l’accepten i creuen que ja és hora d’acabar amb la “broma de les autonomies”. I la majoria dels catalans es veuen obligats a acceptar que potser cinc segles d’història comuna han arribat al final. El desenllaç no és evident perquè depèn de molts factors entre els quals un de molt important és la valentia dels líders polítics i els desitjos de la comunitat de grans empresaris. Però el que està clar és que els catalans no han tingut el respecte ni la consideració econòmica per part dels seus fins ara socis de la resta d’Espanya i aquest menyspreu té conseqüències. Resta, ara, només saber el final que ja està sent escrit.
A l´hora de la Unió dels paisos de l´Euro, l´independentisme està mort per motius de la crisis financera i del deute espanyol
Com a tals Catalans Concorregueren los Andorrans ala Conquista de Cataluña, y Consecucio de llivertat Catalana (Manual Digest Cap III -escrit l’any 1748-)
François, gran resposta la teva i sobretot ben argumentada. He apreciat especialment quan has escrit “… i ens fotin la Pau”, sempre es agradable llegir expressions traduïdes de manera lliura i agosarada.
Dues coses:
– La independència no te la donen, si de cas l’obtens (a les bones o a les males; per regla general, jo tot ho prefereixo a les bones).
– Pel que escrius sembla que se’t comença a inflar una part sensible del cos. Be, si es així una bossa de gel ajuda molt.
Això a part, em quedo amb el contingut del article que em sembla força encertat.
El que passa és que a Catalunya ens tenen una enveja que no poden amb ella. Que és fotin.
François, el que si que s’entén és que darrera la suposada neutralitat d’Andorra se sent un tuf a espanyolistes que no s’aguanta.
Joan DF, no m’has entés, dic que els hi don guión ja la independència ja que el tema ja començar a inflar-me els ous.
Que els hi donin ja la independència i ens fortín la Pau amb el tema. Andorra ha de mirar una mica més al Nord !!!!
Per ser més exactes, més del 50% votaria a favor de la independència en una enquesta en que un 20% ho faria en contra i un 30% no contesta. Si tenim en compte els suposats vots vàlids en un suposat referèndum el percentatge seria de prop d’un 70%.
Si home, i d’aqui a cuatre dies Andorra sera una comarca catalana, que es el que sempre s’han pensat que es.
Racionalment tens raó o millor dit l’hauries de tenir. Però a nivell sentimental la majoria dels catalans es senten molt ofesos i dolguts per com han estat tractats per la resta d’Espanya. Filant prim potser sense tota la raó o molta raó. Però és una evidència que els catalans se’n senten d’ofesos i per català entenc tot aquell que resideix a la Comunitat Autònoma de Catalunya. Per tant, això és un mal síntoma. Tanta mala malor ha d’explotar. Potser el més raonable i millor per tots seria una Catalunya forta dins una Espanya federal i una Unió Europea Federal però no sembla que els ànims dels catalans vagin per aquí (per estar dins Espanya). Potser, i dic només potser, encara s’ho repensarien si notessin que són estimats o apreciats per la resta d’espanyols. Però no sembla que les coses vagin per aquí.
Si va…estem en un moment en que Europa vol anar cap a una unificació fiscal per aplanar el camí cap a un continent federal. I la independència la donen els calers, i ara Catalunya no es troba per fer “festa major”…