La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, i el cap de l’Oficina de l’energia i el canvi climàtic, Carles Miquel, han presentat aquest dijous el Pla sectorial d’infraestructures energètiques d’Andorra, que identifica els equipaments necessaris per incrementar la producció energètica fins al 33% de la demanda al 2030.

Calvó ha destacat que el pla sectorial és un instrument urbanístic que preveu la reserva de sòl per al desplegament de la política energètica nacional. Així, el pla ha de permetre assolir els objectius de producció d’energia i de foment de les energies renovables establerts per primera vegada al projecte de llei de foment de la transició energètica i del canvi climàtic.

A més, la ministra ha destacat que aquest pla és possible gràcies a la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns, ja que els comuns cedeixen gratuïtament els terrenys per als projectes d’interès nacional i de plans sectorials i posen a disposició els béns comunals. El fet de poder comptar amb aquests terrenys permetrà el desenvolupament del model energètic del país en els terrenys que s’han identificat.

El pla sectorial es divideix en tres objectius: aportar informació sobre les zones explotables per a l’aprofitament energètic de la biomassa perquè els comuns les puguin desenvolupar; definir el potencial perquè els comuns el puguin fer servir com a eina de planificació comunal, i finalment identificar les infraestructures necessàries que pot desenvolupar el sector públic i fer la reserva de sòl perquè es duguin a terme en el futur.

Així, pel que fa a les infraestructures previstes, el pla ha identificat cinc instal·lacions hidràuliques, tres fotovoltaiques, tres instal·lacions de cogeneració, sis xarxes de calor, i una de biomassa. Aquestes infraestructures permetran gairebé triplicar la producció d’energia, de manera que es pugui arribar a abastir fins al 33% de la demanda, tenint en compte l’evolució d’aquesta de cara al 2030. Així, es podrà reduir la dependència energètica de l’exterior, donant compliment a la voluntat del model energètic nacional.

A més, l’increment de la producció s’assolirà prioritzant les energies renovables, de manera que el 67,8% de la producció seria d’origen renovable, i es reduirien les emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 33%.

No obstant això, els objectius de cara a l’any 2050, de producció del 50% de la demanda d’energia, requeriran del desenvolupament d’altres infraestructures que tenen en compte l’energia eòlica, i que seran objecte d’una segona fase del pla.

El pla, però, no es basa només en les infraestructures públiques previstes, sinó que en definir el potencial energètic de terrenys privats fomenta aquest desenvolupament. Així, amb la participació del sector privat, la producció nacional es podria incrementar significativament.

El Consell de Ministres va aprovar, aquest dimecres, posar a exposició pública el pla perquè els interessats puguin fer les al·legacions que considerin en el termini d’un mes. Així mateix, s’enviarà el pla als comuns perquè puguin elaborar l’informe preceptiu i no vinculant corresponent, i a la Comissió Tècnica d’Urbanisme. Un cop acabat el procediment tindrà efecte la reserva de sol i els següents passos del pla seran donar prioritat i establir un calendari per al desenvolupament de les diferents infraestructures.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada