cincaEl ministre de Finances i Funció Pública en funcions, Jordi Cinca, ha presentat al Consell de Ministres la liquidació pressupostària al tancament del 2014. L’exercici es va tancar amb un superàvit de gestió de 16 milions d’euros. D’altra banda, el dèficit de caixa va ser de 5,3 milions d’euros. Aquest és el primer cop des del 1997 que s’aconsegueix un superàvit de gestió, tal i com ha destacat Cinca, que ha valorat positivament la consecució de l’equilibri pressupostari. De fet, ha recordat que l’avenç progressiu cap a l’equilibri era un dels objectius de la legislatura.

Pel que fa als ingressos corrents, aquests van ser de 371 milions d’euros, 20 més que a l’any 2013 (un cop descomptats el repartiment de reserves de 40 milions d’Andorra Telecom). Els impostos indirectes van suposar 271,1 milions (un -1,78% respecte la liquidació del 2013) i 60,6 milions van ser generats per impostos directes (un increment del 84,2% respecte el 2013). Cinca ha valorat l’augment del pes de la imposició directa, assenyalant que la liquidació pressupostària tindrà una “foto definitiva” al 2016, un cop finalitzat el primer any amb l’impost de l’IRPF.

En l’àmbit de les despeses, aquestes van ser de 376,884 milions d’euros, una xifra pràcticament idèntica a la registrada l’any 2013. Una de les dades significatives, també en l’àmbit de despeses, és l’augment de les inversions reals, ja que la liquidació del 2014 mostra una xifra de 40,2 milions respecte els 36,7 de l’any anterior. Així, les inversions reals es van incrementar d’un 9,73% durant el darrer exercici pressupostari.

El dèficit de caixa de l’any de la liquidació 2014 representa el 0,22% del PIB, mentre que l’endeutament acumulat se situa per sota del 37% del PIB.

Foto: SFG

1 comentari

  1. hastic patin retencio de dosier original a sumari d´una causa ,de la meva propietat , demanada per escrit en email ,com per telefon a l´advocada que ho portabe ,, no contestan ni aportar aquest dosier per procedir a defensar el que ella va infringi ,,no tinc per que callar es delicta fer cohacció com retenir respostes a resolucions , Segon Llei he demanat actuació a inparcialitat de les personas amb parentiu , marital o de relació fins a un tercer grau en parentiu , en cas ,treballan a batllia o relacionat a la causa a poder continuar en Recurs de Drets humans faltats com ofesa com persona a una dignitat..
    LLEI 10/2005
    del 21 de febrer, qualificada de modificació del Codi de
    procediment penal.

    Article 7
    1. Els batlles i els magistrats han d’abstenir-se, i en cas de no fer-ho poden ser
    recusats, en els supòsits següents: matrimoni o situació de fet equivalent, o
    parentiu fins al quart grau amb qualsevol de les parts, el seu advocat o el
    representant del Ministeri Fiscal; ser o haver estat tutor, advocat o procurador
    de qualsevol de les parts; estar o haver estat denunciat, acusat o demandat per
    qualsevol de les parts, llevat que la denúncia, acusació o demanda no hagi
    estat admesa o hagi estat rebutjada per manca manifesta de fonamentació;
    tenir o haver tingut qualsevol relació jurídica, mercantil o econòmica amb
    qualsevol de les parts o els seus advocats; tenir plet civil pendent amb
    qualsevol de les parts o el seu advocat; tenir amistat o enemistat manifesta
    amb qualsevol de les parts o els seus advocats; tenir interès directe en l’objecte
    del plet; ser el superior jeràrquic d’una de les parts en litigi.
    2. No poden fer sala conjuntament aquells batlles o magistrats que estiguin
    units per vincle matrimonial o situació de fet equivalent, ni aquells que tinguin
    entre ells parentiu fins al segon grau de consanguinitat o d’afinitat.
    3. Poden recusar el Ministeri Fiscal, el processat, l’actor civil o l’acusador
    particular, el responsable civil subsidiari o llurs advocats.
    4. El president dels batlles i els dels tribunals respectius han de ser informats
    pel batlle o magistrat que hagi decidit abstenir-se de les seves motivacions i
    decidirà sobre la procedència de la seva admissió. Quan el president dels
    batlles s’abstingui ho ha de notificar al batlle més antic i al més jove en el
    càrrec, adscrits a la secció afectada, els quals han de decidir sobre la
    procedència de la seva admissió. Quan el president del tribunal s’abstingui ho
    ha de notificar als altres magistrats, els quals han de decidir sobre la
    procedència de la seva admissió.
    5. El Tribunal Superior resol sobre les recusacions dels membres del Tribunal
    de Corts, i aquest, sobre les dels batlles. Si la recusació s’adreça a un membre
    del Tribunal Superior, l’ha de resoldre una secció de tres membres de la qual
    no pot formar part el recusat.
    6. Per mentre se substanciï la recusació, el magistrat recusat s’ha d’abstenir
    d’entendre la causa. Quan es tracti d’un batlle, el substitueix en la instrucció el
    batlle següent en el torn.”
    “Article 14
    L’acció penal per delicte o contravenció penal és pública. El Ministeri Fiscal
    l’exerceix en tots els casos en els quals la llei no requereix la instància de la
    part agreujada o ofesa.
    No són part en el procediment els denunciants o els perjudicats que no s’hagin
    constituït formalment en acusació particular o privada, o en actor civil.
    L’exercici de l’acció penal pels perjudicats o els ofesos per la infracció

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada