El Govern mostra la seva “sorpresa” perquè els sindicats no acceptin les seves propostes

El Govern ha manifestat la seva “sorpresa” perquè les diferents propostes que s’han anat posant sobre la taula en les negociacions que s’han mantingut amb els sindicats per mirar de fer modificacions a la Llei de la Funció Pública no hagin estat acceptades. D’aquesta manera, la titular de Funció Pública i Reforma de l’Administració, Eva Descarrega, ha lamentat que les “propostes de millora” hagin estat valorades “com a insuficients” pels sindicats. Així ho ha manifestat en una roda de premsa en la qual ha comparegut acompanyada dels titulars d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, i d’Educació i Ensenyament Superior, Eric Jover, per explicitar els punts que el Govern havia acceptat modificar. També Espot i Jover han expressat que els ha sorprès els desenllaç d’aquestes negociacions ja que, tal com ha explicat el titular de Justícia i Interior, el “tarannà” amb què s’havien desenvolupat aquestes trobades i el fet que s’havien “atansat moltes propostes i punts de discòrdia” feien preveure que no s’optaria per una “mesura tan extrema” com la vaga general, tal com l’ha qualificat Jover.

Des de l’executiu s’ha defensat que aquesta llei suposarà una millora retributiva i de capacitació dels treballadors de l’administració. Descarrega ha detallat que s’ha acceptat incloure en la redacció del text del projecte de llei la participació dels sindicats en els comitès de selecció i d’organització i gestió, allargar voluntàriament l’edat de jubilació dels 60 als 65 anys pels cossos especials i dels 65 als 70 per al cos general, comunicar als representants sindicals la planificació de l’activitat preventiva en matèria de seguretat i salut en el treball i el procediment abreujat voluntari en cas d’expedient disciplinari, les propostes dels sindicats que s’han acordat.

També s’han fet modificacions respecte de la postura inicial en el cas de reforma del lloc de treball per malaltia, que inicialment estava fixada en el 75% del salari del lloc d’origen i s’ha apujat fins al 80% tot i que els sindicats volien el 100%. En aquest cas, però, es manté el 100% per a les persones que ja es troben en aquesta situació. Pel que fa a la flexibilització de la jornada laboral, el posicionament inicial del Govern era mantenir les 40 hores i 16 setmanes de jornada reduïda mentre els sindicats volien 35 hores setmanals. El Govern es compromet a flexibilitzar la jornada actual i fixar el nombre màxim d’hores anuals en 1.780. Quant a l’antiguitat dels eventuals, el redactat inicial no la contemplava i els sindicats demanaven que es tingués en compte quan una persona es presentés a un concurs de l’administració. Des del Govern s’ha acceptat que es consideri aquesta antiguitat si aquesta persona obté la plaça de lloc de treball que ocupava, aplicant el nou règim de quinquennis. Pel que fa a la provisió de places s’ha establert un nou ordre de prelació. I quant al règim d’exclusivitat, que al principi el Govern volia per a tots els treballadors excepte els que estiguin a temps parcial, s’ha fixat que aquesta excepció pugui ser per a les persones amb una retribució inferior al 120% del LECS (1.200 euros al mes).

Pel que fa als complements retributius, el Govern s’ha compromès que els quinquennis no seran d’aplicació fins que entrin en vigor els reglaments del complement de carrera i de productivitat i, per tant, no s’han tingut en compte les propostes dels sindicats, entre les quals mantenir els triennis. Pel que fa a la denominació dels funcionaris i treballadors públics, els sindicats volien que es mantingués la denominació de funcioari a tots els empleats, i el Govern ha proposat que es faci constar que funcionaris i treballadors públics tenen els mateixos drets. Pel que fa a l’avaluació de l’acompliment i complement de carrera, des dels sindicats volien que es permetés a tots els treballadors arribar al 120% de la seva posició retributiva. Des del Govern han proposat mesures correctores per als treballadors que estiguin entre el 80% i el 100% per realitzar una primera avaluació el primer any d’entrada en vigor de la llei i mesures correctores per als nivells I a IV i C2 d’ensenyament per als que estiguin en posició retributiva del 120%. Així, el Govern proposa passar del 25 al 50% i l’impacte s’ha calculat en 50 milions en 25 anys, mentre que la proposta dels treballadors pujava a 65.

Quant al complement de reconeixement de la funció directiva, els sindicats volien que s’eliminés, i el Govern proposa mantenir els complements consolidats i que el percebin aquells directors que actualment hi tindrien dret d’acord amb la legislació vigent. Totes aquestes mesures que el Govern ha acceptat respecte del redactat inicial es treballaran a través d’esmenes en el si de la comissió legislativa, tal com han confirmat també des de Demòcrates per Andorra.

Descarrega ha destacat que encara no havien rebut la comunicació oficial per part dels treballadors de la convocatòria de vaga, però que el Govern vetllarà perquè es complexin els serveis mínims, ja que s’espera que l’impacte sigui el menor possible per a la població. Jover ha recordat que es va tractar amb el sindicat d’esenyament públic uns ratis en funció del nivell, més elevats quant menys anys tenen els alumnes (un docent per cada tres grups classe i un col·laborador per cada dos grups de classes a maternal, per exemple). Jover ha destacat que aquesta llei ha d’aportar millores per als treballadors i ha recordat que amb el cos de docents es negocia un altre text, motiu pel qual ha dit no entendre que s’opti per la vaga. Ha remarcat, a més, que el Govern està afrontant les “reformes que el país necessita”.

1 comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada