credit-bpaEl Govern ja ha autoritzat un total de 36 crèdits per valor de 12.921.000 a empresaris afectats per la crisi de BPA. Tal com ha donat a conèixer el cap de Govern en funcions i portaveu de l’Executiu, Jordi Cinca, des que es va habilitar la línia de crèdit per donar sortida a les necessitats de les empreses amb els diners bloquejats a BPA, ja s’han rebut un total de 55 sol·licituds, per valor de 17.811.000 euros. Pel que fa a les denegacions, han estat 11, que ascendeixen a un total d’1.752.000 euros. A banda, hi ha vuit peticions, per valor de 3.137.000 que encara s’estan estudiant i que es resoldran entre dijous i divendres. Inicialment, el fons per satisfer aquestes línies de crèdit té una dotació de 45 milions d’euros, tot i que, si cal, es podria ampliar fins als 100 milions.

En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, Cinca ha fet “una valoració positiva del funcionament del decret”, en considerar que “s’està actuant amb força diligència i celeritat, donant resposta a les necessitats de les empreses”.

En tot cas, també ha volgut recordar la filosofia del decret, i ha justificat el motiu pel qual s’han denegat algunes de les peticions. En tots els casos, ha explicat, les demandes “no responien a l’esperit del decret, ja que es tractava d’empreses que demanaven una línia de crèdit més enllà de la que tenien a la pròpia entitat bancària”.

En aquest sentit, Cinca ha remarcat que el que no pot fer l’Executiu és “donar finançament alternatiu al que es tenia prèviament a BPA”. El portaveu del Govern també s’ha mostrat confiat que, a partir d’ara, les demandes aniran a la baixa, ja que la majoria es van sol·licitar els primers dies.

La Guàrdia Civil sabia fa un any que s’acusaria BPA

D’altra banda, Cinca no ha volgut valorar la informació apareguda recentment al diari espanyol ‘El Mundo’ que assegurava que la Guàrdia Civil espanyola coneixia des de fa un any que els Estats Units farien una acusació contra BPA que podria dur el banc a la fallida.

No ho ha volgut fer en no tenir “els matisos suficients per saber si estem parlant d’informes explícits que diuen això i que emanen de l’autoritat americana i es dirigeixen a l’espanyola”, o si, en canvi, es tracta d’informació que es podria haver obtingut, hipotèticament, fruit de la col·laboració que mantenen habitualment les autoritats competents en matèria de control financer de diferents països.

De fet, ha recordat que darrerament s’ha posat de manifest que feia temps que la Unitat d’Intel·ligència Financera (UIFAND) col·laborava amb el FinCEN en alguns dels casos de possible blanqueig que s’han tret a la llum ara.

Per tot plegat, ha deixat clar que el Govern no ha utilitzat la “via diplomàtica” per demanar explicacions a l’executiu espanyol, ja que “no seria procedent”.

La Justícia determinarà què es fa amb part dels diners “tòxics”

Pel que fa al destí dels actius tòxics de l’entitat, un cop conegut que no hi haurà sanció per part dels Estats Units, Cinca ha recordat que alguns provenen de casos que ja estan judicialitzats. En aquest sentit, ha remarcat que la Justícia pot dictaminar unes determinades penes que vagin acompanyades de sancions. En tot cas, ha deixat clar que seran els tribunals els que decidiran què s’ha de fer amb els diners “tòxics” procedents de casos de blanqueig que s’estiguin jutjant. 

En relació a la possibilitat que alguns estalviadors de BPA s’uneixin per presentar una demanda judicial col·lectiva per recuperar els seus diners, Cinca ho ha considerat “raonable”. Tot i això, ha recordat que els esforços del Govern van encaminats a garantir que cap d’aquests estalviadors perdi els seus diners.

Text i foto: ANA

4 comentaris

  1. Què passa amb els petits estalviadors que tenen plans de pensions o d’estalvi i necessiten els diners per pagar lloguer, hipoteca, etc???
    SOLUCIONS JA!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada