L’estudi actuarial de la branca de jubilació de la CASS elaborat per la consultora Vincles calcula que el 2016 els ingressos per les cotitzacions seran menors que les despeses derivades del pagament de les pensions i que el 2030 s’acabaran les reserves de la seguretat social per cobrir el dèficit dels subsidis per les jubilacions. A partir d’aquesta data, l’Estat hauria d’aportar de 200 a 300 milions d’euros cada any per garantir les pensions si no es fan reformes per regularitzar la situació. Segons ha exposat el ministre de Finances, Jordi Cinca, algunes de les solucions que es contemplen són l’increment dels anys de cotització per tenir dret a una pensió per jubilació, posar un topall a les pensions més altes o introduir factors que vinculin l’increment de les pensions al creixement econòmic i no únicament a l’evolució de l’IPC. Aquestes mesures són algunes de les que es podrien incloure en la modificació de la Llei de la CASS que s’està treballant però també d’altres ‘de calat estructural’, ha apuntat Cinca.

El ministre de Finances, Jordi Cinca, i la ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, han comparegut aquest divendres amb el president del Consell d’Administració de la CASS, Josep Delgado, per explicar les principals conclusions de l’estudi actuarial de la branca de jubilació elaborat per l’empresa Vincles als membres de la Comissió Legislativa de Salut i Medi Ambient i la d’Afers Socials.

Entre les principals xifres de l’estudi hi ha que el 2016 les despeses per les pensions superaran els ingressos de les cotitzacions i que cap al 2030 s’esgotarien les reserves de la CASS per fer front a aquests pagaments. A partir d’aquí, segons ha explicat Delgado, l’Estat hauria de posar de 200 a 300 milions d’euros cada any per garantir l’equilibri entre ingressos i despeses i assegurar les pensions. Això es deu a l’envelliment de la població, com ha reconegut, però sobretot al fet que el factor de conversió utilitzat per al càlcul d’aquest subsidis sigui de 6,4 a 8, de manera que la Seguretat Social torna en forma de pensió el que s’ha cotitzat en aquest termini, encara que l’esperança de vida sigui bastant superior a aquests anys. Un càlcul doncs que ‘fa temps que està desactualitzat’, segons el president del Consell d’Administració de la CASS.

Per la seva part, el ministre de Finances ha fet algunes reflexions sobre les dades de l’estudi com ara que el sistema actual de la CASS és inviable i si no es reforma farà fallida, que el volum de reserves de la CASS – d’uns 880 milions, segons Delgado- és força significatiu i permet abordar el problema de l’equilibri de forma ràpida ‘però amb períodes transitoris raonablement llargs’; o si s’ha de canviar el factor de conversió per adaptar-lo a l’evolució demogràfica i si la situació es pot abordar només des del punt de vista dels ingressos, només augmentant l’aportació de les cotitzacions.

En aquest sentit, tant Delgado com Cinca han apuntat que per allargar un any l’esgotament de les reserves caldria augmentar els ingressos en 12 milions cada any, pujant, per exemple, un punt el percentatge de les cotitzacions.

Mentre es valoren reformes estructurals com la revisió del factor de conversió o modificar el percentatge de substitució que no es farien de forma immediata sinó a mig i llarg termini, altres mesures ja es poden avançar i es podrien incloure dins la modificació de la Llei de la CASS. Es tracta de propostes que per si soles no resolen el problema però de forma conjunta poden alleugerir la càrrega. Cinca ha parlat d’augmentar els anys de cotització per generar drets de pensió, ja que actualment només es requereixen set anys mentre a països com a Espanya en són quinze i, per tant, es podrien doblar.

També d’establir topalls perquè no es puguin rebre pensions més enllà de determinades quantitats que, tot i que no ha volgut fixar, ha considerat que imports de 3.000 euros ja són raonables però que s’acabaran d’establir quan coneguin l’impacte que pot tenir. Sobre aquesta qüestió, el ministre ha opinat que es faria ‘més per justícia que per estalvi’.

Un altre element que es podria introduir és el que Cinca ha anomenat ‘factors de sostenibilitat’ que vinculen el creixement de les pensions al de l’economia i no només a l’evolució de l’IPC.

Pel que fa a augmentar la fiscalitat per poder obtenir més ingressos i destinar-los al fons de reserva de la CASS, el responsable de Finances ha opinat que seria ‘anticipar el debat’ parlar de possibles impostos amb una destinació final i que cal preveure prou ingressos per fer front al pressupost actual i a ‘eventuals desequilibris’ que puguin venir. Amb tot, ha remarcat que ‘l’ideal és que no arribem a aquest desequilibri’ i per això ha instat a aprofitar els anys que queden per davant per corregir la situació.

Tampoc el retard en l’edat de la jubilació és una mesura prioritària pel Govern i si es planteja es farà, en tot cas, a llarg termini, ha indicat Cinca, perquè té poc abast però ‘molt d’impacte en la gent’.

El PS creu que l’estudi està predeterminat per predir la fallida

Des del PS, la consellera general Mariona Gonzàlez ha considerat que l’estudi presenta tres escenaris bastant catastròfics i que denota ‘poca confiança’ en el futur de l’economia del país i en les mesures empreses pel Govern demòcrata. A més, ha dit, ‘sembla predeterminat a avançar en les conclusions que la CASS farà fallida el 2030 si no es prenen determinades mesures’.

En aquest sentit, Gonzàlez ha manifestat que hi estaran ‘molt a sobre’ perquè ‘no es carreguin el sistema públic de pensions’ en benefici dels plans privats i ha indicat que no es pot obligar a contractar un sistema privat perquè el públic vagi menguant. ‘Amb un bon sistema públic de pensions s’ha de tenir el nivell de vida garantit’, ha apuntat.

A més, la consellera ha recordat que el 2008 ja van deixar la porta oberta a canviar el factor de conversió i en els darrers anys no s’ha fet per una ‘voluntat política’. Ara bé, el PS no vol que es canviï baixant la taxa de substitució perquè una xifra inferior al 50% ‘és una misèria per als pensionistes’, segons González.

En canvi, ha apostat per augmentar les cotitzacions progressivament per equiparar-les amb el que es paga a d’altres països d’Europa i de fora d’Europa.

Cinca, però, ha considerat que els estudis són ‘inapel·lables’ i ha avisat que s’ha de tenir clar que la pensió de la CASS cobrirà ‘el mínim’ de les necessitats i si es vol mantenir el nivell de vida ‘has d’anar fent coixins, públics o privats, que siguin complementaris als que hi ha avui dia’.