Arriba una molt bona notícia des del punt de vista de l’avanç de l’electrificació del país (Catalunya). Una decisió que, des de la meva òptica, és molt encertada per part de la conselleria de la Sílvia Paneque. El consell executiu de la Generalitat va aprovar aquest dimarts, dia 3 de juny, doblar la plantilla de la columna vertebral pública d’energia al país que és L’Energètica i aprovar un decret llei que declara d’interès públic superior l’emmagatzematge elèctric amb bateries.
És la primera administració de l’Estat espanyol que fa aquest pas, clau per a agilitzar la tramitació d’aquestes instal·lacions i donar seguretat i estabilitat a les renovables. El decret llei persegueix, d’una banda, regular i incentivar les bateries i, d’altra banda, accelerar la transició energètica i agilitzar la tramitació dels projectes de parcs solars, eòlics i emmagatzematge que depenen de la Generalitat.
El decret pretén definir la tramitació urbanística i energètica d’aquestes instal·lacions d’emmagatzematge per a donar un marc normatiu i de seguretat jurídica als ajuntaments i el desenvolupament dels projectes. Així, la regulació vol esvair els dubtes sobre com s’han de tramitar aquestes instal·lacions i permetrà accelerar la seva implementació. No es tracta de “lluitar contra les apagades” sinó facilitar a les renovables la pota que els hi manca per a ser més competitives, aprofitar-les molt més i ser més dúctils.
En definitiva, també per a estabilitzar el sistema i, fins i tot, donar seguretat en els preus als inversors per tal que apostin sense por a les renovables. Ara, Catalunya té en tramitació 94 projectes d’emmagatzematge amb bateries sota el paraigua de la Generalitat, dels quals 87 són de bateries independents i 7 són projectes de bateries hibridats amb instal·lacions de renovables. Els primers sumen 920 megawatts (MW) de potència i els segons 22 MW. És a dir, l’equivalent a la potència d’una nuclear com Vandellòs II.
De bateries n’hi ha de “convencionals” en forma de caixes o, fins i tot, edificis d’emmagatzematge. D’altra banda, hi ha el que hauran de ser necessàriament les rèpliques de les centrals reversibles (bateries de la natura) en forma de desnivell d’aigua com la d’Estany Gento-Sallente o Tavascan-Montamara. En aquest sentit, el de la Baells i, sobretot Raimat-Gironès a l’Ebre esdevindran, entre d’altres, fonamentals en el camí absolutament imprescindible, de l’electrificació.