El Govern aprova el Projecte de llei qualificada del registre d’entitats religioses

La ministra Ester Molné i el secretari d'Estat Joan León (SFGA)
La ministra Ester Molné i el secretari d’Estat Joan León (SFGA)

Crear i regular un registre per a atorgar personalitat jurídica a les entitats religioses que s’hi inscriguin. Amb aquest objectiu, el Govern ha aprovat el Projecte de llei qualificada del registre d’entitats religioses, que han presentat aquest dimarts la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, i el secretari d’Estat, Joan León, en una roda de premsa.

Molné ha explicat que amb aquest text es dona resposta a una demanda històrica de les entitats presents a Andorra i, alhora, es compleix amb el consens internacional que contempla que aquest tipus de registres són un instrument jurídic rellevant per a garantir el dret a la llibertat religiosa. De fet, per a elaborar el text s’han mantingut reunions amb el Grup de diàleg interreligiós, que treballa en cooperació amb la Comissió Nacional Andorrana per a la Unesco.

Entrant al detall, al registre –que s’adscriuria al ministeri competent en matèria de justícia– es poden inscriure totes les entitats religioses radicades al Principat que practiquen o desitgen practicar la seva fe en el marc constitucional andorrà. A aquest efecte, al Projecte de llei s’entén per entitat religiosa l’entitat sense ànim de lucre constituïda per un mínim de cinc persones físiques que tenen en comú unes mateixes creences religioses i de culte. Aquest concepte inclou les esglésies, confessions i comunitats religioses. Es recorda que l’Església catòlica i les seves entitats ja tenen reconeguda la personalitat jurídica a través de l’article 11 de la Constitució del Principat d’Andorra.

Per contra, no es consideren entitats religioses, a l’efecte d’inscripció al registre, les entitats i associacions centrades en l’estudi i l’experimentació dels fenòmens psíquics i parapsicològics o en la difusió de valors humanístics, espiritualistes o altres finalitats anàlogues alienes a les religioses. A més, les entitats o les organitzacions que, a l’empara de la llibertat religiosa o de creença, utilitzin mitjans de captació que menyscabin la intangibilitat de la dignitat humana i la llibertat dels seus adeptes, i constitueixin aquestes actuacions expressions de proselitisme abusiu o il·lícit, no poden accedir al registre, sempre que quedin degudament acreditats els elements de risc.

En aquest sentit, es remarca que el registre comptarà amb una persona responsable, que serà nomenada pel Govern, i que rebrà les sol·licituds d’inscripció i serà, consegüentment, l’encarregada de valorar si es compleixen els preceptes mencionats anteriorment. Amb aquest propòsit, el responsable del registre podrà requerir l’elaboració d’una enquesta al Cos de Policia, així com els informes d’experts que siguin necessaris.

Pel que fa al procediment d’inscripció, aquesta és gratuïta i les entitats religioses interessades han de presentar la seva sol·licitud en model oficial al Servei de Tràmits, adreçats al Registre d’entitats religioses del ministeri competent en matèria de justícia. Al registre hi han de constar diferents dades, que hauran de facilitar les entitats en la seva sol·licitud; com ara la denominació de l’entitat, l’adreça de la seva seu central i la d’Andorra, lloc o llocs de culte al Principat i l’adreça per a les comunicacions.

Les entitats religioses que ja estiguin inscrites en el Registre d’associacions a l’entrada en vigor d’aquesta llei han de presentar la sol·licitud d’inscripció al registre d’entitats religioses en el termini màxim de dos anys des de l’entada en vigor de la normativa. Les associacions i les fundacions de naturalesa no religiosa creades per una entitat religiosa per a fer altres activitats s’han d’acollir a la normativa general i inscriure’s en el registre corresponent.



Modificació de la Llei qualificada d’immigració

D’altra banda, el mateix projecte de llei inclou una disposició final que modifica la Llei qualificada d’immigració. El canvi fa referència als criteris per a la concessió de l’autorització de residència i treball en extingir-se l’autorització de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria.

En concret, s’estableix que en arribar a la fi de la durada de l’autorització de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal, la persona beneficiària que per les seves pròpies circumstàncies no pot acreditar un contracte de treball, que el permeti accedir al règim ordinari d’immigració, podrà obtenir una autorització de residència per raons humanitàries mentre duri el motiu que li va permetre beneficar-se de la protecció.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

[do_widget id=category-posts-pro-64]