No cal ser un il·luminat per saber que el Barça sempre ha sigut un ambaixador de Catalunya allà on ha anat, sobretot en altres temps, que semblen haver tornat… La catalanitat del Club està clara.

En aquest sentit trobo molt encertada la decisió que es va prendre de no posicionar-se sobre la independència, ja que la massa social formada pels socis, autèntics propietaris del Club, és tant diversa que no es pot saber què voldria realment.

Un altra cosa és el dret democràtic i irrenunciable de qualsevol poble a manifestar la seva opinió pacíficament a les urnes, doncs no oblidem que el poder és del poble i no dels governs o les lleis, unes lleis que sempre han d’estar al servei del poble i no al revés.

Per tant, també trobo molt encertada la decisió que ha pres el FC Barcelona d’adherir-se al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Així ho ha fet saber per carta el president del club, Josep Maria Bartomeu, a l’ex-president del Parlament i president del Pacte, Joan Rigol, a qui ha lliurat el text que va llegir Sandro Rosell a l’anterior Assemblea de Compromissaris, on va deixar clara la catalanitat del club i el suport al fet que els catalans puguin decidir el futur polític de Catalunya.

Aquesta setmana el president de la Lliga de Futbol Professional (LFP), Javier Tebas, va fer unes declaracions a Madrid on va dir que Barça i Espanyol no jugarien la Lliga espanyola si s’independitza Catalunya, i que no ho farien perquè la Llei de l’Esport recull en una disposició addicional que només hi ha un estat no espanyol que pot jugar la Lliga o competicions oficials espanyoles, que és Andorra.

Poc després,a Catalunya,va treure foc al tema i es va mostrar obert a modificar-ho perquè els clubs catalans poguessin jugar-hi igualment que ho fa l’Andorra.

Crec que no val la pena que perdin el temps amb aquest tipus d’amenaces, ni nosaltres en escoltar-les o debatre de què faria el Barça, doncs aquí no són els estaments esportius els qui manen, sinó que qui té la paella pel mànec són les televisions i jo dubto molt que vulguin perdre els ingressos que genera un derbi Barça-Madrid.

I ja no només es tracta de les televisions, sinó que cal tenir en compte els ingressos que perdrien per venda d’entrades i publicitat la resta de clubs espanyols quan els visita el Barça, per no parlar del tema espectacle futbolístic.

No ens enganyem, aquest no serà un tema polític sinó que aplicaran la dita catalana (mal que els pesi) de la pela és la pela, així que tothom tranquil. El Barça, per si de cas, ja ha sondejat la possibilitat de jugar a la lliga francesa, on tindria en la figura de Manuel Valls un gran defensor.

Bon cap de setmana.