El fracàs el gran mestre és

Comencem aquest 2018 amb una lliço del gran mestre Yoda en una de tantes pel·lícules de la saga d’Star Wars: “el fracàs el gran mestre és”. I m’encanta perquè és força veritat. Després de tot quan les coses ens van mitjanament bé no ens fixem gaire o gens en el que fem. Només quan arriba el fracàs ens posem. i no sempre, a buscar canvis. Vaig arribar a aquesta conclusió en una petita història de ciència-ficció d’Isaac Asimov on el bo explica això mateix. Segurament he narrat això dotzenes de vegades però tant em fa. Diu com a les guerres púniques entre Cartago i Roma, la potència llatina va derrotar d’una manera relativament fàcil als fenicis en la primera contesa. Però en la segona, Cartago va donar les regnes del poder militar a un geni com Anibal que va estar a punt de destrossar els rivals. No ho va aconseguir però va anar de poc. I quan Cartago va sobreviure a la desfeta els romans van iniciar unilateralment la tercera i última guerra: no se’n refiaven. Quelcom similar es pot dir de la primera guerra mundial, que va durar 4 anys i va acabar amb la derrota d’Alemanya. Que va aprendre que havia de ser més despietada i cruel. Va tornar a ser derrotada en la segona guerra mundial però a un preu molt més alt. L’historiador anglès Paul Kennedy assegurava que una de les raons de l’auge de l’imperi britànic al segle XIX va ser la humiliant derrota en la guerra colonial dels Estats Units. I afegia que l’esfondrament dels nord-americans a Vietnam els havia estat molt útil posteriorment.  I com aquest exemple tants altres.

Un dels meus llibres és “L’home en busca del sentit” del psicòleg jueu austríac Víktor Frankl, que encara avui en dia sobta per la seva gran maduresa. Frankl tenia 36 quan va anar a parar al camp de concentració d’Auschwitz, on va morir la seva dona, el germà i els pares. Però tant dolor, tanta derrota, el va servir per a oferir una interessantíssima teoria vital: l’home no es basa en el poder, el sexe sinó en el sentit que li dóna a la vida. I si tenim aquest podem tirar endavant molt més fàcilment. Donem un sentit a la nostra existència i a les nostres derrotes i frustracions vitals. En el seu cas era l’amor a la seva família i a la seva tasca investigadora. Tornem a Yoda quan assegura que les velles idees i institucions han de deixar pas a les noves. És el cicle de la vida. Tot el que es viu acaba morint. I potser hem de morir en vida (la nostra devoció a una persona que s’acaba anant, a una idea que finalment descobrim perjudicial i errònia o a una institució que constatem nefasta) diverses vegades per treure profit a l’existència. Potser per això m’encanta aquesta història empresarial nord-americana que explicava que un aspirant a un lloc de treball prestigiós quedava astorat quan el seu entrevistador li deia que era magnífic que hagués fracassat tants cops en el seu historial laboral anterior. “Perquè haurà après molt”, li deia. Doncs això: lluitem pel triomf, sigui el que això sigui, i si fracassem, recordem que “el fracàs el gran mestre és”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.