El fons Esteve Albert ja és accessible a través d’Internet

Fons documental: XAC

Ja es poden consultar les imatges del fons Esteve Albert i Corp a l’apartat ‘Arxius en línia‘ de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya (XAC). El fons documental sobre l’autor, de 55 metres, es complementa ara amb un fons fotogràfic amb més de 4.562 fotografies de temàtica molt diversa: presentacions de llibres, obres de teatre i pessebres vivents, homenatges a escriptors catalans, excursions i visites a monuments o indrets singulars, material per als seus llibres i altres escenes de caire més personal o familiar. Les imatges corresponen geogràficament a Andorra, la Catalunya Nord i una part molt àmplia i diversa del territori català.

Esteve Albert i Corp, que va néixer a Dosrius (Maresme) el 1914 i morí a Andorra la Vella el 1995, fou un activista cultural i polític que desenvolupà una intensa tasca a Catalunya, Andorra i la Catalunya Nord. Estudià al Seminari de Barcelona entre 1925 i 1930 i fou membre, entre d’altres entitats, de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, Estat Català, a més de fundador de Nosaltres Sols! i del Front Nacional de Catalunya. També va col·laborar en l’Obra del Cançoner Popular i, durant la Guerra Civil, fou membre i comissari de la Comissaria General de Ports i Fronteres de la Generalitat, actuant al Pirineu i al Maresme. Al final de la guerra passà a França i fou detingut i empresonat a Ondarreta.

El 1940 torna a Mataró i es va casar amb Magdalena Subirà amb qui va tenir sis fills. Esteve Albert va col·laborar amb les xarxes d’evasió aliades de la Segona Guerra Mundial i, durant el franquisme, amb la resistència catalana i els exiliats culturals i polítics a l’exterior (Josep Maria Batista i Roca, Josep Tarradellas, Pau Casals i Pompeu Fabra, entre d’altres).

Vessant literària

Esteve Albert i Corp va rebre la Creu de Sant Jordi l’any 1990. A més d’activista cultural i polític, fou escriptor en prosa i poesia (64 llibres editats), autor i realitzador teatral (27 obres) i historiador sobre l’edat mitjana a Catalunya. Creà el primer pessebre vivent (Engordany, Principat d’Andorra, 1955) i muntatges escènics referents a personatges o episodis històrics catalans, com el Retaule de sant Ermengol, a la Seu d’Urgell, o Bandera de Catalunya, la fi del Comtat d’Empúries, a Bellcaire d’Empordà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *