Organitzat per la Societat Andorrana de Ciències, de la qual el prestigiós doctor Joan Obiols i Llandrich també n’ès membre, la setmana passada va oferir una conferència titulada “La Psiquiatria i les medicines complementàries”. La xerrada s’inclou en el marc del XXX Cicle de conferències de la SAC, en el qual es commemoren els 450 anys del naixement de Galileu ( 1564-1642).

 El doctor Obiols, que a part de metge, també és llicenciat en antropologoia cultural per la Universitat de Barcelona, va fer un recorregut històric dels orígens de les diverses medicines, parlant de la gran diversitat d’opcions que tenen els pacients de tots els països. Va fer especial esment a la medicina grega (Hipócrates), de la qual els àrabs ens farien de pont fins a arribar a l’anomenada medicina occidental, mitjançant diferents codis com per exemple el “Canon de Avicena” que va ser traduït al llatí al segle XI.

 El conferenciant va dir que no hi ha una sola medicina, sinó moltes medicines, com la medicina xinesa, la medicina persa, la medicina vibracional, la medicina india coneguda com Ayurvèrica, etc.

Segons Obiols, totes tenen quelcom de positiu, especialment en zones de l’Àfrica on la seva cultura està inspirada en ritus de sanació procedents d’una medicina ancestral. Inspirada en la utilització d’herbes i de plantes la Medicina Tradicional aporta beneficis de salut en els seus pacients. A vegades, pot tractar-se d’un efecte “placebo”, i alhora l’aplicació d’aquesta medicina a través dels coneixements pràctics dels “Xamans” i guaridors, també tenen efectes positius que els membres de la medicina acadèmica actual mai ens ho hauríem pensat.

 Per altra banda, la medicina actual que ja està basada en l’extracció dels elements de les plantes, recupera la tradició de l’ús d’aquestes herbes naturals, considerant-lo un tractament complementari. Però per al millor desenvolupament del qual, caldrien més estudis, (amb més recursos), que de fet ja s’estan realitzant en diversos centres d’investigació, principalment als Estats Units.

 El que en diem Medicina Tradicional també fa referència a aquella recepta de l’àvia, que alguns pacients continuen emprant. En les enquestes realitzades en aquest àmbit, es reafirma la gran acceptació d’aquest tipus de teràpies o tractaments naturals i/o fitoterapèutics.

 Segons el doctor Obiols, la Medicina Tradicional sol ser efectiva, però s’ha de considerar com un complement coadjuvant. De fet i concretament a França la Seguretat Social accepta aquest tipus de tractaments ja que segons les estadístiques un 50 % de pacients ha recorregut a teràpies com l’acupuntura, la hipnosi, la reflexologia, i la teràpia “Monita”(que deu el seu nom al creador d’aquesta teràpia molt utilitzada de forma habitual al Japó), etc.

 Paral·lelament i per la gran demanda, s’ha acceptat col·legiar oficialment a metges en Homeopatia i Naturopatia. I són molt acceptades altres teràpies com l’Aromoteràpia i la Cromoteràpia, etc.

 El doctor Obiols, que va ser membre del Comitè Internacional de la Secció de Psiquiatria Transcultural de l’Associació Mundial de Psiquiatria, i Professor del Departament de Psiquiatria de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, actualment és professor de Salut Mental a la Universitat d’Andorra i Director dels Serveis de Salut Mental del Servei d’Atenció Sanitària des del 1998. Ha fet diversos estudis i treballs, entre els quals destaca “L’anàlisi dels discurs esquizofrènic: aplicacions en rehabilitació psicosocial”. Un llibre que li va valdre el “Premi Ferran Salsas i Roig” (1997) com a millor projecte de treball sobre salut comunitària. També és autor d’una monografía sobre esquizofrenia que es va publicar en un llibre mèdic. I ha escrit més de 50 articles, dins d’aquest àmbit en revistes especialitzades de difusió científica internacional. (Tal com va explicar l’Àngels Mach en la presentació del currículum del conferenciant)

 A part, l’especialista va participar en un programa d’investigació a Amèrica amb els components de la tribu dels “Shuar”. Uns indígenes que empren la MedicinaTradicional per a tractar les malalties mentals. Ubicats a l’àrea de l’Alt Amazones, els “Shuars”que se’ls anomena “jívaros” tenen una llarga història i els seus pobles mai van ésser conquerits. S’amagaven a la Selva i tenien d’ús habitual les plantes al·lucinògenes que s’anomenen N-et’m. El ritual més destacat d’aquesta tribu és conegut com “Tsanta”

(reducció del cap) que practicaven amb els seus enemics. Però molts d’aquests indígenes van emigrant cap al centre, i es barrejaren amb els “colons”. Amb les seves plantes s’han assolit bons resultats en els tractaments per a curar qualsevol tipus d’addicció i diferents estudis han recolzat aquesta teràpia.

 De forma què concretament a l’Àfrica, la Medicina Tradicional està capacitada per dispensar serveis mèdics de proximitat en una zona, on les grans distàncies, impedeixen l’aplicació d’altres sistemes de medicina convencional. També pels costos, en les àrees de poblacions més desprotegides.

El conferenciant va dir que, tal com recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS), s’ha d’aprofundir en els estudis científics a fi de donar seguretat i garanties a la gran demanda de Teràpies de Medicina Tradicional. Es recuperen antigues receptes a base de productes naturals però les plantes són molt potents. Per això cal saber-ne la dosis de producte pur que aporten a l’organisme, ja que en cada pacient, el nivell de tolerància pot ser “diferent”. Mentre que amb la medicina convencional, la concentració ja sigui en format pastilles o altre forma d’ingesta, cada medicament concret, està documentada i garantida amb les quantitats de producte pur que conté, i alhora és pot dosificar de manera més personalitzada per a cada pacient.

 Per això i en aquesta línia, l’OMS ha publicat recentment el seu programa: “Estratègia de la OMS sobre Medicina Tradicional 2014 – 2023” que aporta nombroses recomanacions als països membres. Aboga pel reconeixement i la reglamentació de la Medicina Tradicional, així com la formació dels terapeutes corresponents.

L’OMS ha cregut convenient crear un programa estratègic en aquest àmbit, per la gran demanda d’aquesta medicina complementària, anomenada Medicina Tradicional.

Per altra banda, cada vegada hi ha més països que compten amb Centres d’Investigació específica de la Medicina Tradicional o complementària i cada any augmenta el nombre de ciutadans que la demanen. La investigació és imprescindible per garantir la seguretat de l’aplicació de les medicines i teràpies que a occident no podran ser aplicades pels “Xamans” o experts guaridors i això requerirà de la formació adequada a cada especialitat, així com el treball en paral·lel, amb la medicina dita “oficial”.

 Tornant al conferenciant, s’ha de dir que el Doctor Joan Obiols i Llandrich que hem tingut el plaer d’escoltar a la Llacuna convidat per la SAC, és membre de la Fundació ICEERS (International Center Ethnobotanical Education, Research & Service), una entitat filantròpica sense ànim de lucre, que realitza estudis i treballs de recerca a l’entorn de la utilització de plantes, entre elles “la Ayahuasca” considerada Patrimoni Cultural del Perú. És una medicació preparada amb plantes amazòniques, el consum del qual al Brasil està perfectament regulat. També esta legalment normalitzat el seu ús terapéutic a Holanda, Canadà i els Estats Units.  

 En un estudi realitzat per un equip de Sant Pau de Barcelona en col·laboració dels científics brasilenys, no s’ha detectat cap contraindicació per l’ús prolongat en el temps de “l’Ayahuasca” (15 anys). En la valoració de l’estudi de Salut Mental, els pacients han experimentat notables millores en la capacitat cognitiva i un índex dels més baixos en el desenvolupament de psicopaties, que en el grup control.                     

 Finalment es va obrir un torn de preguntes en el qual va participar la també Doctora Àngels Codina, que va parlar de la tècnica vibracional, una teràpia personalitzada que ella ha desenvolupat i aplica amb èxit al seu consultori. Va dir que compta amb nombrosos pacients que milloren notablement amb aquesta tècnica, que evidentment està inspirada en la Medicina Tradicional.