A la segona jornada dels Debats de Recerca de la SAC el doctor en filosofia Hans Harms, que ja havia fet la conferència plenària el primer dia dels Debats, va intervenir en una de les comunicacions dient que en la situació actual en la qual és molt difícil crear treball, el que calia fer era “distribuir” millor el treball existent. Amb això s’assolirien diversos objectius com, per exemple, més estabilitat laboral i una millor conciliació de la vida familiar.

Precisament la primera comunicació d’aquesta segona jornada “La conciliació de la vida personal, familiar i laboral” va ser desenvolupada per Mercè Casals, sociòloga i psicòloga del Centre de Recerca Sociològica (CRES) de l’Institut d’Estudis Andorrans.

Casals va dir que el nombre de fills per dona és molt baix perquè hi ha una manca total de conciliació familiar a quasi tots els sectors de l’economia andorrana. Va parlar d’una mitjana de 1,26 fills per dona, que és la més baixa de tot Europa. A Espanya és 1,36 mentre que a França és de 2 fills per dona. Segons estudis del CRES, un 38 % de la població femenina treballa a l’hoteleria i el comerç i es en aquests dos àmbits on hi ha més problemàtica per aquesta conciliació. La situació ha empitjorat amb el nou decret d’horaris comercials. Tanmateix de diferents àmbits es reclama més dies de baixa maternal i altres demandes que caldria valorar en el seu moment.

La segona comunicació va anar a càrrec de Diana Oliveira doctoranda de la Universitat de Tolosa II – Le Mirail-Sociologia que va tractar “La mobilitat dels treballadors del sector de l’hoteleria a Andorra: entre estratègies de mobilitat social i recerca d’una mà d’obra qualificada”.

Quant a la següent comunicació va ser un “Estudi del capital intel•lectual del sector hoteler del Principat d’Andorra”. Va anar a càrrec de Josep Fortó, doctorand i membre del Grup de Recerca en Economia Financera de la Universitat d’Andorra, que entre altres coses va parlar de la incidència i la importància del capital i el talent en el desenvolupament de les empreses arreu i en tots els sectors de l’economia, encara que va centrar el seu estudi en el sector hoteler del Principat. Aquesta temàtica va captar l’atenció del representant de la Unió Hotelera segons el qual, la mancança més important era la no existència d’una Escola de Turisme, tractant-se d’un país que s’ha desenvolupat en aquest entorn. Sí que va reconèixer la tasca del Lycée però va dir que aquesta formació no era suficient per a tot un país. Es va parlar de la importància de les llengües, en aquest cas Andorra sí compleix abastament aquest requisit en disposar de tres sistemes educatius des de quasi sempre.

A l’última part de la tarda es van presentar 3 comunicacions més, la primera va ser “Empresaris immigrants a Andorra: Teoritzant sobre el paper e les “xarxes” i el capital social dins l’estrutura d’oportunitats” a càrrec de Judith Pampalona doctoranda de la UAB (Antropologia social i cultura). Va presentar diverses gràfiques de “xarxes” on l’empresari no apareix i on destaquen els “nodes” per a poder identificar la “xarxa ideal”. Va explicar la definició (Krebs i Holley 2002) i va centrar-se en l’estructura de xarxa ideal en el creixement dels negocis en els microestats, com és el cas d’Andorra. Va dir que sense “xarxes” no hi ha possibilitat de creixement i que les dinàmiques de negoci a Andorra tenen problemàtiques de “lateralitat” en referència que el creixement es produeix de sector a sector. Segons Pampalona, que seria convenient disposar d’una estructura de “xarxes més disperses” no tan concentrades en la perifèria, sinó una distribució en xarxes transfrontereres i encara millor que aquestes fossin transnacionals.

A continuació, Nuria Segués del Centre de Recerca Sociològica (CRES) va presentar la comunicació “Relacions transfrontereres d’Andorra” on va deixar constància dels vincles amb les comarques de l’entorn, en aquest cas a la frontera del Sud amb La Seu d’Urgell i a la frontera franco-andorrana amb l’Ariège, destacant la tendència cap al país del Sud per la gran quantitat de treballadors transfronterers. Els vincles establerts segueixen sent tant de caire comercial com laboral a part dels vincles familiars.

Tanmateix, hi ha hagut un desplaçament de població a viure a la Seu pels alts preus dels habitatges al Principat d’Andorra, un fet que ha marcat diferències d’assentament amb els veïns de França que per altra banda sí que hi ha relacions sanitàries i de fet, el propi model sanitari andorrà és importat del model francès.

En aquet estudi s’ha observat l’allunyament de la vessant francesa, per diversos factors, entre els quals la davallada en la utilització de la llengua francesa a favor d’una major demanda de l’anglès a nivell internacional, fet que també s’ha produït al Principat d’Andorra.

A part no s’han d’oblidat ni la ubicació geogràfica de proximitat ni els millors accessos, però també factors climatològics han fet que els francesos s’estableixin al Pas de la Casa i no accedeixin habitualment a la resta del país amb la mateixa facilitat.

La tercera i última comunicació va ser “Anàlisi dels atributs i variables que configuren el capital humà. Una aplicació al sector bancari andorrà”. Va anar a càrrec de Rosa M. Mariño, doctoranda i membre del Grup de Recerca en Economia Financera de la Universitat d’Andorra (UdA).

Quan parlem de la qualitat del servei, s’ha de tenir en compte que aquesta depèn de molts factors però hi té una especial incidència el comportament de les persones, per això segons la comunicant, s’han d’identificar els elements que configuren el capital humà. El capital humà és el conjunt que ha d’aportar els 8 atributs següents: experiència, formació, compromís, competències, motivació, satisfacció, flexibilitat i participació.

De l’estudi realitzat al sector bancari, s’ha constatat que en el seu “capital humà” destaquen el coneixement i el compromís així com una major flexibilitat en l’adaptació als canvis. Per altra banda l’atribut més valorat en aquest sector és la participació seguit de la motivació. Mariño també va dir que el capital humà és l’element que més destaca en l’estudi del capital intel•lectual i el talent.

Resumint: El talent crea alhora una “actitud” per a competir en una activitat determinada i el secret està en saber utilitzar la mà d’obra en l’àmbit dels serveis, on la aquesta variable “d’actitud” està molt vinculada al talent humà.

Per la seva part la coordinadora Marta Fonolleda, doctora en Ciències de l’Educació, va tenir un paper fonamental en la canalització de les ponències dels Debats, i va concloure que aquests són “debats oberts” i que alhora els debats “creuats” van afavorir la participació de tothom en un entorn molt propici i ben gestionat per les entitats organitzadores la SAC i el Ministeri d’Ensenyament Superior del Govern d’Andorra. Es va comptar com ja vam dir en el primer article sobre les jornades, amb el patrocini de Mora Banc que també va oferir la logística dels participants estrangers.