“El do de la vocació presbiteral”. Un nou Pla de formació sacerdotal

El 8 de desembre passat, solemnitat de la Immaculada, la Congregació per al Clergat, amb l’aprovació del Sant Pare Francesc, va fer pública l’esperada nova “Ratio fundamentalis institutionis sacerdotalis” o Pla de formació fonamental per als Seminaris de tot el món, amb el títol: “El do de la vocació presbiteral”. Un pla cridat a marcar les noves generacions de sacerdots pastors que, seguint el que va decretar el Concili Vaticà II i el magisteri més recent dels Papes, doni nou impuls a la formació sacerdotal renovada dels deixebles missioners que tant necessitem.

La Ratio parla d’atendre a la formació inicial dels preveres, i les seves etapes en els Seminaris, i a la formació permanent, que durarà tota la vida dels sacerdots, en les diferents etapes del seu ministeri, joventut, maduresa i vellesa. Igualment es fixa en les quatre grans dimensions de la formació ja indicades per St. Joan Pau II (PDV): humana, espiritual, intel·lectual i pastoral, que interactuen simultàniament en el camí formatiu i en la vida dels ministres ordenats. Fixa els objectius i sobretot amplia el que ha de ser el nucli formatiu, que d’un temps predominantment d’estudi passa a ser una formació “integral” de les quatre dimensions, atorgant a l’espiritual una importància major i a la pastoral un valor de síntesi. I per als seminaristes dibuixa un temps de formació més prolongat: un curs d’introducció o “propedèutic”, una etapa “discipular” (o dels estudis filosòfics) d’almenys dos anys de durada, a la qual segueix una etapa “configurativa” (o dels estudis teològics) de quatre anys, que ha de desembocar amb naturalitat en una etapa ja encarnada en la vida diocesana i parroquial que anomena etapa pastoral o de “síntesi vocacional” que condueix, amb acció de gràcies i responsabilitat de tots els implicats , a l’ordenació diaconal i presbiteral. No descuida la nova Ratio la cura de les vocacions dels adolescents acompanyades des del Seminari menor o els grups vocacionals, i aspectes nous com les vocacions d’adults, de conversos, indígenes o de famílies que emigren. Insisteix en el compromís del Bisbe i dels Equips formatius estables i amb dedicació plena, en la tasca callada però essencial dels directors espirituals, i en el discerniment a què han d’ajudar les ciències humanes, amb especial dedicació dels psicòlegs, en el moment de l’admissió al Seminari o en altres moments en què resultin útils als formadors. I és destacable l’atenció que mostra per la salut física i mental dels candidats, la gran responsabilitat en l’admissió, expulsió i abandonament del Seminari, així com el tractament a donar a les persones amb tendències homosexuals, la protecció dels menors, i els escrutinis i requisits per a l’ordenació sacerdotal. Tenim davant nostre el repte de ser fidels a aquesta nova Ratio per a un temps d’Església evangelitzadora en sortida, encoratjada i sostinguda per deixebles missioners fidels a Déu i als germans.

Aquest és, doncs, un Pla formatiu cridat a repercutir profundament en el futur de les comunitats cristianes i de la fe anunciada, creguda i testimoniada, perquè el món tingui vida i vida abundant (cf. Jo 10,10), ja que el Seminari és “el presbiteri en gestació”, que engendra els nous preveres-evangelitzadors. Ells des de la seva missió pastoral sostenen tot el Poble de Déu, anant davant, al mig i al final del seu ramat, acompanyant i deixant-se ells mateixos acompanyar. El nou Pla de formació posa al centre de l’atenció dels cristians aquesta dimensió essencial de l’Església que és “el do de la vocació presbiteral”.

TOTES LES NOTÍCIES