El ministeri d’Afers Exteriors ha informat de la celebració del Dia Internacional de la Francofonia, que acollirà nombroses activitats de caràcter cultural i educatiu que van molt més enllà de la jornada del dia 20 de març en què es commemora. El calendari d’activitats s’iniciarà a principis d’any i s’allargarà fins al mes d’abril.
Aquest dia està dedicat a la llengua francesa i és una oportunitat per als francòfons d’arreu del món d’afirmar la seva solidaritat envers la llengua i de promoure la diversitat cultural. Es va escollir el dia 20 de març per commemorar la signatura del Tractat de Niamey (Níger), Tractat que va crear l’Organització Internacional de la Francofonia.
L’OIF té com a tasques més representatives dur a terme accions polítiques i de cooperació multilateral, actuant en el respecte de la diversitat cultural i lingüística i per a la promoció de la llengua francesa, la pau i el desenvolupament sostenible. Cal destacar que Andorra n’és membre des de l’any 2006.
El Govern d’Andorra ha organitzat un programa d’activitats durant aquest 2015 gràcies als col·laboradors següents:
– Ambaixada de França a Andorra
– Consell General
– Aliança Andorrano-francesa
– Comissió Nacional andorrana per a la UNESCO
– Associació des Membres des Palmes Académiques (AMOPA-section internationale d’Andorre)
– Délégation de l’enseignement français en Andorre
Calendari d’activitats 2015:
12 i 13 de gener del 2015
Cicle de cinema sobre Marguerite Duras, Centre Cultural la Llacuna, Andorra la Vella.
Dilluns 12 de gener a les 19h: India Song (1975) és una pel·lícula de Marguerite Duras, basada en la seva novel·la Le Vice-Consul i l’adaptació al teatre India Song, amb Delphine Seyrig (Anne-Marie Stretter), Michael Lonsdale (el vicecònsol de Lahore), Claude Mann (Michael Richardson) i Mathieu Carrière (agregat a l’Ambaixada).
Setembre de 1937. En una habitació luxosa del Palau de l’Ambaixada de Calcuta, Anne Marie Stretter, esposa de l’ambaixador de França, balla amb el seu amant Michael Richardson. A fora, en una nit sufocant dels monsons, una captaire es lamenta, recordant una realitat de misèria, fam i malaltia. A la matinada, el barnús de l’Anne-Marie serà retrobat a la platja.
Dimarts 13 de gener a les 19h: Moderato Cantabile (1960) és una pel·lícula de Peter Brook, basada en la novel·la epònima de Marguerite Duras, amb adaptació i diàlegs de Marguerite Duras i de Gérard Jarlot, amb Jeanne Moreau (Anne Desbarèdes) i Jean-Paul Belmondo (Chauvin).
En una petita ciutat a la vora de la Gironde, Anne Desbarèdes és l’esposa d’un ric
industrial. Abandonada pel seu marit, dedica tot el seu afecte al seu fill, Pierre, de vuit anys. Com cada divendres, porta el nen al curs de piano, on aprèn a tocar una peça: Moderato cantabile. Però aquell dia, un crit terrorífic que prové del cafè de la vora interromp la lliçó. Anne s’assabenta poc després que han assassinat una dona. Decideix saber més sobre el crim, del qual ha estat gairebé testimoni. És d’aquesta manera que coneix un tal Chauvin, exempleat del seu marit.
2 i 3 de març del 2015
Projecció del documental Sur le chemin de l’école, als cinemes de l’Illa Carlemany
Sur le chemin de l’école segueix l’extraordinari destí de cinc alumnes per als quals l’accés a l’educació sembla impossible. El documental ens ensenya que aquests infants que construiran el món de demà tenen una gran consciència de la importància de l’educació i de l’aprenentatge, i saben que sense escola, les nostres societats no tenen futur. El documental ens transporta cap a uns paisatges sublims de la sabana de Kenya, de les muntanyes de l’Atlas marroquí, de l’Índia i de la Patagonia argentina. Seguirem aquests infants disposats a fer quilòmetres cada dia, enfrontant-se a molts perills, per arribar a l’escola i accedir a l’educació, porta d’una vida millor.
Del 13 al 17 d’abril del 2015
L’escriptora Florence Hinckel es troba amb alumnes del Principat d’Andorra
Biografia: Florence Hinckel va néixer a finals de 1973. Va créixer a l’assolellat sud de França. Quan era una nena, escrivia en unes llibretes que guardava en una capsa de sabates. Es passava molt temps (sense perdre’l mai) a la biblioteca de la seva ciutat. De gran, esdevé mestra i es reenganxa amb l’escriptura després del naixement de la seva filla. Interessada per totes les infàncies i totes les adolescències, s’orienta de manera natural cap a la literatura juvenil, activitat que exerceix a temps complet. Avui, té un nen petit que la inspira molt. La lectura i l’escriptura li aporten molta felicitat, així com també els moments privilegiats que compateix amb els seus lectors.
Activitats a les escoles
1. “Dis-moi des mots qui te racontent”. Concurs nacional de redacció en llengua francesa.
Des de sempre, el francès s’ha enriquit de paraules que provenen d’altres llengües amb les quals s’ha trobat en contacte. Sovint, aquestes paraules s’han integrat a la llengua comuna, perdent els signes (morfològics, gràfics o sonors), i això ha permès identificar-ne l’origen. Vingudes de fora, han esdevingut d’aquí.
- Premi Eureka. Imaginar i construir un objecte que funcioni mitjançant un motor solar.
Un any més, la delegació de l’ensenyament francès a Andorra organitza el premi Eureka, un repte tecnològic que enguany consisteix a imaginar i construir un giny que funcioni mitjançant un motor solar. - “Défense et Illustration de la Langue française”, organitzat per l’Association des Membres de l’Ordre des Palmes Académiques”.
Aquest concurs que es divideix en tres premis, “Prix d’expression écrite de la langue française”, “Prix de la jeune poésie” i “Prix Maupassant de la jeune nouvelle”.
Data per determinar
El llibre pobre (Le livre pauvre). Exposició al vestíbul del Consell General.
Creat l’any 2002, el concepte de “llibre pobre” ha esdevingut, dotze anys més tard, una realitat imprescindible. S’han creat més de 1.500 llibres pobres, tot i que tenen un nombre molt limitat d’exemplars, sis com a màxim.
El seu iniciador, Daniel Leuwers (poeta, crític i també professor d’Universitat), va proposar llibres d’artistes que tenen com a característica essencial que no es poden comercialitzar i que estan destinats a ser mostrats al màxim de públic possible.
El “llibre pobre” no és un veritable llibre. És un full de paper plegat en dos, tres, quatre, sis o vuit, amb solapa o sense. No està imprès i és manuscrit per l’escriptor, i l’acompanya una obra (pintura, dibuix, fotografia i diverses tècniques “mixtes”) d’un artista còmplice.
