Els errors poden ser difícils d’assimilar, per la qual cosa de vegades no acceptem admetre’ls, en comptes d’assumir-los. Sabem que errar és humà, però a l’hora de parlar del tema és més fàcil posar la vista fora que mirar-nos nosaltres mateixos. Quina és la importància de registrar les nostres equivocacions? Per què és tan difícil acceptar-les? Preguntes i respostes d’un  dilema que ens costa a tots.

Quantes vegades vam repassar situacions una vegada i una altra, sense poder veure en què ens vam equivocar, més enllà de la ferida que implica adonar-nos que vam fer alguna cosa malament, al moment d’enfrontar-nos als nostres errors. Aquesta lupa que fem servir per marcar les equivocacions alienes esdevé força borrosa quan es tracta de les nostres, i més d’una vegada acabem fent la famosa vista grossa en lloc d’aturar-nos a reflexionar sobre una situació que ens va resultar conflictiva.

No podem dir que veure els nostres errors fa mal, però del que sí que estem segurs, és que ens genera un malestar, ens enganxa al mig de l’orgull. Parlem d’aquell instant en què sentim que alguna cosa no està bé, però ens quedem immòbils sense poder dir exactament el que ens molesta.

“Si em vaig equivocar”.

És clar que arribar a dir aquesta expressió implica un llarg camí, a ningú no li agrada enfrontar-se amb el seu costat feble, i potser aquesta sigui la raó per la qual ens resulta tan difícil acceptar els errors. Aquesta visió errònia de l’error, moltes vegades ens porta a voler amagar-los, com si ignorant-los poguéssim corregir allò que vam fer malament.

Cal treballar els nostres errors, no només té a veure amb poder acceptar-los davant un altre, sinó que l’objectiu principal és poder reconèixer-los davant nostre.

Per evitar-los en el futur: l’única manera de no tornar-hi a caure és entendre en què ens equivoquem. Només s’aprèn allò que s’entén, si passem per alt una equivocació, és molt probable que sigui l’entrada a repetir-la una vegada i una altra.

A ningú no li agrada equivocar-se, però la vida és intentar, tard o d’hora, no hi ha imatge de persona més forta que aquella que va acceptar l’error, el va enfrontar i el va superar.

Es diu que errar és humà.

Et costa acceptar els errors?