El curs passat es van detectar 37 casos d’assetjament escolar, 16 més que en l’anterior exercici

Josep Anton Bardina i Eugènia Duró durant la roda de premsa (SFGA)
Josep Anton Bardina i Eugènia Duró durant la roda de premsa (SFGA)

El Ministeri de Relacions Institucionals, Educació i Universitats ha modificat el Decret de prevenció, detecció i tractament de l’assetjament en l’àmbit escolar als centres educatius amb l’objectiu d’afavorir la detecció precoç d’aquestes situacions. En aquest sentit, el nou text, que s’ha treballat amb representants dels tres sistemes educatius, crea un capítol nou per al tractament de les sospites de situacions d’assetjament escolar com a aspecte clau en la detecció primerenca.

“Les situacions els vuit últims anys, quan es va aprovar el darrer decret, han canviat i també el seu abast. Per aquest motiu hem cregut convenient modernitzar i actualitzar la normativa als canvis socials, econòmics i tecnològics”, ha assegurat el secretari d’Estat d’Educació i Universitats, Josep Anton Bardina, durant la roda de premsa de presentació dels nous textos.

En aquest punt, el decret contempla que la direcció del centre, davant d’indicis d’una situació compatible amb assetjament la notifica al responsable del sistema educatiu concernit i a l’àrea d’inspecció i avaluació educativa del Ministeri. Al mateix temps, la direcció convoca l’equip de valoració i analitza els indicis. Un cop s’activa la sospita, en un termini de 15 dies la direcció del centre emet un informe de conclusions, si no es confirma el cas d’assetjament, es procedeix a arxivar-lo, o si es confirma el cas d’assetjament es determina un pla d’intervenció al centre educatiu i s’obre l’expedient per part de l’àrea d’inspecció educativa del Ministeri. “Per al Ministeri és molt important ser proactius i poder aplicar el protocol des del primer dia”, ha sentenciat Bardina.

Altrament, el nou decret recull la creació de la Comissió nacional de lluita contra l’assetjament escolar i la previsió d’elaboració per part de la direcció de l’Àrea d’inspecció i avaluació educativa del Ministeri d’un informe anual de les dades d’assetjament amb propostes de millora adreçat a la comissió, la qual serà l’encarregada d’impulsar aquestes mesures.

A més, s’actualitza la definició d’assetjament per tal d’adequar-la al context escolar i social actual, i s’incorporen altres tipus d’assetjament, com l’assetjament social i el sexual, que fins ara no estaven contemplats en la normativa vigent. D’altra banda, el decret recull noves tipologies d’alumnes involucrats en els casos d’assetjament: alumnes que ajuden (seguidors), alumnes que reforcen (partidaris), alumnes no participants (espectadors neutrals) i alumnes que defensen (defensors).

Pel que fa a les accions de prevenció, tots els centres educatius duen a terme accions pròpies, a més, el Ministeri de Relacions Institucionals, Educació i Universitats manté en funcionament l’aplicació B-resol i el telèfon 743 313 per a la denúncia de possibles casos d’assetjament, així com la realització de formacions específiques per al professorat. D’altra banda, el Ministeri elabora anualment enquestes sobre la convivència als centres escoles i executa les accions previstes al Pla nacional de lluita contra l’assetjament. Finalment, a partir d’aquest dimarts, el Ministeri engega la tercera fase de la campanya de sensibilització ‘Stop assetjament’, que es va iniciar fa dos anys acadèmics.

Durant el curs 2023-2024, el Ministeri de Relacions Institucionals, Educació i Universitats va registrar 37 casos d’assetjament, mentre que el curs 2022-2023 se’n van detectar 21, els mateixos que el 2021-2022. L’augment de casos detectats respon, segons Eugènia Duró, directora del Departament d’Inspecció, Qualitat Educativa i Recursos Humans, en part, a l’augment de la conscienciació i de la vigilància i la posada en marxa de mesures, com el telèfon d’atenció directa o l’aplicació B-resol.



Nou decret que regula l’absentisme a les aules

El Ministeri de Relacions Institucionals, Educació i Universitats ha elaborat un nou Decret de prevenció i tractament de l’absentisme escolar als centres educatius. L’objectiu del qual és ampliar els supòsits de les absències justificades per a rebre atenció de serveis sociosanitaris o per a entrenaments o competició en el cas dels esportistes de programes d’alt rendiment. El nou text també incrementa el temps atorgat als centres per la gestió dels casos moderats en l’àmbit del centre educatiu i reforça l’autonomia dels centres implicant-los en la definició de les circumstàncies excepcionals que impedeixen a un menor assistir a l’escola en el seu Reglament de Règim Intern.

Paral·lelament, la Comissió de seguiment de l’absentisme escolar, segons ha explicat el secretari d’Estat Josep Anton Bardina, es va reunir el passat 12 de setembre, amb representants de tots els sistemes educatius i dels ministeris d’Afers Socials, i d’Interior i Justícia, per tal d’analitzar les dades, les causes i factors de l’absentisme escolar, establir comparatives amb anys anteriors i avaluar mesures i propostes de millora.

Pel que fa a les dades de l’absentisme parcial greu i crònic, el curs passat es van detectar 65 casos, 61 el curs 2022-2023 i 68 el 2021-2022. “Les mesures preses des del Ministeri són clau per a mantenir aquesta estabilitat dels casos d’absentisme”, ha relatat Eugènia Duró.

[do_widget id=category-posts-pro-64]