Així com avui celebrem la solemnitat del Cos de Crist (Corpus) traslladada al diumenge, intensificant la fe en la presència de Crist enmig de nosaltres i en el seu amor que tot ho transforma, el proper divendres celebrarem una altra gran solemnitat litúrgica, el Sagrat Cor de Jesús. Els jesuïtes sempre han estat molt actius en promoure aquesta devoció major en l’Església, i serà una tasca sempre actual per als cristians, continuar i aprofundir la seva relació amb el Cor de Jesús per revifar en si mateixos la fe en l’amor salvífic de Déu.

El costat traspassat del Redemptor és la font a la qual acudir per assolir el coneixement vertader de Jesucrist i per comprendre què significa conèixer en Jesucrist l’amor de Déu. Així experimentarem, amb la mirada fixa en Ell, que n’és d’immens el seu amor, i aprendrem a testimoniar-lo als altres. Deia Benet XVI: “El misteri de l’amor de Déu per a nosaltres no constitueix només el contingut del culte i de la devoció al Cor de Jesús: aquest és al mateix temps, el contingut de tota veritable espiritualitat i devoció cristiana. (…) Efectivament, ser cristià és només possible amb la mirada dirigida a la Creu del nostre Redemptor” (Carta al P. Kolvenbach, Superior gral. dels jesuïtes, 23.5.2006).

En l’Any de la Fe ens convé viure amb intensitat aquesta Festa i la devoció al Sagrat Cor durant aquest mes de juny, pregant intensament, perquè la fe entesa com a fruit de l’amor de Déu experimentat és una gràcia, un do de Déu. Qui accepta l’amor de Déu interiorment, és configurat i afaiçonat per ell. La persona viu aquesta experiència de l’amor de Déu com una crida a la qual ha de respondre. Els dons rebuts del costat obert del Crist Crucificat, del qual van brollar “sang i aigua”, fan que la nostra vida sigui també per als altres font de la qual brollen “rius d’aigua viva”. L’experiència de l’amor inspirada pel costat traspassat del Redemptor ens omple de confiança indefallent, i ens protegeix del perill de replegar-nos en nosaltres mateixos, ja que ens fa més disponibles a una vida de servei i donació, a una vida per als altres. La resposta al manament de l’amor es fa possible només a través de l’experiència d’aquest amor, que ja abans ens ha donat Déu. El culte de l’amor que es fa visible en el misteri de la Creu, eficaçment present en tota celebració eucarística, constitueix per tant el fonament perquè puguem transformar-nos en persones capaces d’estimar i de donar-nos. Aquest obrir-se a la voluntat de Déu s’ha de renovar en tot moment, ja que també diu Benet XVI, “l’amor no està mai acabat i complet”.

La mirada de fe i de confiança envers el costat traspassat per la llança, on resplendeix la inesgotable voluntat de salvació per part de Déu, no es pot considerar una forma passatgera de culte o una devoció menor o poc valuosa: l’adoració de l’amor de Déu, que ha trobat en el símbol del “cor traspassat” la seva expressió històrico-devocional, segueix essent imprescindible per a una relació viva amb Déu. Visquem-la, diguem sovint aquest mes, “Sagrat Cor de Jesús, en Vós confio!” i trobarem que la vida, les penes i sofrences, els moments de solitud o de dificultat… se’ns tornen diferents. Amb l’amor de Jesucrist, tot ho podem!