El cost de vida anual d’una llar unipersonal oscil·la entre els 1.050 i els 1.200 euros al mes per fer front a les despeses mínimes, cosa que fa entre 12.700 i 14.400 euros anuals. Les xifres s’han donat a conèixer aquest dimarts en la presentació de l’informe de l’estudi del cost real de vida al Principat d’Andorra elaborat pel departament d’Estadística del Govern.
El seu coordinador, Enric Ripoll, i el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, l’han exposat a la comissió legislativa d’Afers Socials. A l’estudi també queda palès que el 2,4% de la població es troba en situació de privació material severa i que el 41,4% del total de la població declara que les despeses de la llar suposen una càrrega feixuga. Espot ha dit que aquests percentatges estan per sota dels països de l’entorn amb un 5,1% d’Espanya i un 4,1% de França. Al mateix temps, les proporcions de població sota els diferents llindars de pobresa han disminuït el 2016 en relació al 2003.
El conseller general del PS, Pere López, ha qüestionat l’estudi així com el que es va presentar la setmana passada sobre el preu dels lloguers i s’ha referit a “estudis caducats”. López ha dit que esperava un treball més recent i no amb dades del 2016, a la qual cosa Ripoll ha replicat assegurant que, malgrat ser de fa dos anys, s’han traduit en euros del 2018. Pel que fa al preu dels lloguers, Espot ha dit que “una cosa és calcular el preu si es fa ara un contracte de lloguer tenint en compte que la mitjana d’ocupació d’un pis és de 13,5 anys i que a aquests inquilins només se’ls augmenta l’IPC”. En aquest punt, Ripoll ha afegit que quasi un 50% de la població viu en el mateix habitatge des de fa més de deu anys.
Per elaborar l’estudi del cost real de vida al Principat d’Andorra s’ha utilitzat informació de l’Enquesta de Condicions de Vida, una adaptació a beneficiaris d’ajuts econòmics ocasionals, l’Enquesta de Pressupostos Familiars i l’Índex de Preus al Consum. Ripoll ha subratllat que no es disposa d’una metodologia estàndard única per a aquests estudis. En aquest cas, l’estudi que és el primer que s’ha realitzat a Andorra, s’ha dut a terme en resposta a la demanda del Consell General del 15 de setembre del 2017, per determinar quins son els ingressos bàsics per a una llar unipersonal, així com els corresponents factors multiplicatius (escales d’equivalència) que permetin calcular els ingressos adients per a qualsevol tipus de llar, tenint en compte la seva composició i d’aquesta manera fixar una referència per a la correcta implementació de polítiques socials.
L’obtenció de dades de l’estudi s’ha dut a terme a través de quatre metodologies i a partir de diferents fonts d’informació, habituals en l’elaboració d’aquest tipus d’estadística. Així, s’han tingut en compte els ingressos, en funció de les necessitats que manifesten una mostra de beneficiaris de prestacions socials, per arribar a final de mes i s’han comparat amb una mostra de l’Enquesta de condicions de vida 2018 adreçada a tota la població.En segon lloc, mitjançant les dades de l’Enquesta de pressupostos familiars (EPF), s’ha analitzat la despesa de les llars per aproximar els ingressos necessaris de les llars unipersonals, i s’han equiparat i escalat aquests ingressos a altres tipologies de llars. També, i en tercer lloc, s’ha dut a terme una aproximació de preus del cost d’un cistell d’aliments proposat per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), a partir dels preus recollits per l’IPC i traslladant el valor obtingut a altres grups de béns. Finalment s’ha fet un càlcul dels nivells de pobresa a Andorra, amb les dades de l’EPF, establint un llindar de despesa necessària per cobrir el cost de la vida.
