El proper divendres dia 3 celebrem la solemnitat litúrgica del Sagrat Cor de Jesús, que dins l’Any sant de la misericòrdia ha de tenir encara una més gran transcendència. I el mes de juny tot ell està consagrat dins la pietat popular a la devoció al Sagrat Cor de Jesús. Farem bé de mantenir-nos amatents a viure la confiança en la misericòrdia del Senyor: “Sagrat Cor de Jesús, en Vós confio!”. El “Cor de Jesús” és la Seu de la Misericòrdia del Pare que ha obert els tresors infinits del seu Amor i de la seva indulgència a l’home. I per això s’escau una actitud de conversió i de reparació, de créixer en l’amor. El Papa Francesc ha volgut que poséssim, en el Cor de Jesús, tots els sacerdots en ocasió dels 160 anys de la institució d’aquesta festa litúrgica, l’any 1856, pel Papa Pius IXè.

Fou Santa Margarida Mª Alacoque (1647-1690) una humil monja de la Visitació del monestir de Paray-le-Monial (França), la qui va rebre del mateix Jesucrist la revelació dels desigs que omplien el seu Cor, i li confià de donar-los a conèixer a tothom.  Foren revelacions i aparicions del Senyor, per fer-li gaudir del seu amor per ella i per tothom, i per fer-li entendre com li dolia el pecat i l’allunyament d’Ell. Déu reaccionava així davant uns temps en què regnava el jansenisme, teoria espiritual rigorista, on es veia el pecat pertot arreu. Moltes proves i malalties la van preparar perquè es convertís en missatgera del l’Amor redemptor de Crist, i perquè ensenyés que podem viure la devoció i l’amor per Jesús, amb les obres de misericòrdia. També ensenyà l’“hora santa” d’adoració al Santíssim Sagrament, que conté tota la vida i l’obra del Crist.

El Papa Francesc és un enamorat del Sagrat Cor de Jesús. Ell ha dit que “la pietat popular valoritza molt els símbols, i el Cor de Jesús és el símbol per excel·lència de la misericòrdia de Déu. No és un símbol imaginari, és un símbol real, que representa el centre, la font de la qual ha brollat la salvació per a tota la humanitat”. Entre les diverses referències dels textos evangèlics al Cor de Jesús, el Papa subratlla el relat de la mort de Crist, segons sant Joan (Jn 19,34; 1Jn 5,7-8): Mort Jesús, un soldat li va travessar el costat amb la llança, i de seguida van brollar sang i aigua. Joan va reconèixer en aquell signe, aparentment casual, el compliment de les profecies: del Cor de Jesús, Anyell immolat sobre la Creu, brollen el perdó i la vida. Ell és la font de la misericòrdia divina pels pecadors, sempre hi podem confiar i sempre hi podem acudir.

En aquest proper dia de la festa, el 3 de juny, promovem moments d’oració o d’adoració eucarística per totes les necessitats de l’Església i del món, però especialment preguem pels sacerdots, primers dispensadors de la Misericòrdia divina. La misericòrdia de Jesús no és només un sentiment: és una força que dóna vida, que ressuscita la persona! L’Evangeli parla de la compassió de Crist per la vídua de Naïm, que estava a punt d’enterrar el seu únic fill quan passà Jesús (Lc 7,11-17). Aquesta “compassió” és l’amor de Déu pels pecadors, és la misericòrdia, és a dir l’actitud de Déu en contacte amb la misèria humana, amb la nostra indigència, el nostre sofriment, la nostra angoixa. La misericòrdia de Déu dóna vida a l’home, el ressuscita de la mort. Ell ens mira sempre amb misericòrdia, i espera el nostre retorn. No tinguem por d’apropar-nos a Ell! Té un cor misericordiós! “Déu és pura misericòrdia!” ensenya el Papa Francesc.