La 1a  Biennal  Internacional  “Andorra Land Art” (ALA), que es va inaugurar a Escaldes-Engordany el passat dia 10 de setembre, romandrà entre nosaltres fins al pròxim dia 18 d’ocubre 2015.  Seria un bon suggeriment per als que encara no heu fet el recorregut  poètic pels camins de l’Art  contemporani,  que contrasta amb els paisatges de l’entorn  romànic andorrà com per exemple a Sant Joan de Caselles.  

La Biennal  ha generat l’interès per adquirir algunes de les obres exposades que per la seva durabilitat en el temps permeten establir i emmarcar la bellesa innata dels paisatges naturals  d’una forma atemporal o indefinida. Tanmateix algunes d’elles com el “Gall daurat” d’Eleuterio  De Mora (d’EMO), i  ara ubicat al carrer Major d’Ordino, viatjarà a París on serà emplaçat a la Plaça Vendôme. L’artista espanyol, al seu dia ja havia presentat a Escaldes, entre altres elements, el seus “ossets” de colors, instal·lats a l’entorn del Prat del Roure,  així com al Centre d’Art d’Escaldes Engordany.

La conferència inaugural de Martin Hill va permetre introduir als visitants no profans en l’art contemporani  i situar l’espectador en un clar apropament  a l’expressió  de l’artista del segle XXI,  sempre amb la filosofia del respecte a la natura a través de  l’Art i en casos de l’Art efímer.

Martin Hill va saber comunicar amb en tots els es vessants de l’expressió,  els  sentiments interiors del seu propi  art que juntament  amb la també artista neozelandesa Philippa Jones van manifestar  en  la seva obra  “Beyond: The  Watershed”, que està ubicada a la Rambla Molines  d’Andorra la Vella. En la conferència inaugural, Hill va destacar l’art conceptual de la creació artística i va fer esment de la seva pròpia evolució. Dedicat al disseny, l’autor d’un art efímer que roman sempre a la natura,  participa del cicle biològic  i les seves escultures de gel es transformen novament en l’aigua pura i cristalina que trobem a l’Antàrtida i també als Alps.

En la seva presentació  ens va parlar  de l’ecologia i dels problemes del medi ambient. El  consumisme del humans ens porta a malgastar el cabdal ecològic dels rius i a utilizar l’equivalent  a la riquesa natural  de tres planetes, quan  només en tenim un.

Va fer referència a Albert Einstein (1879 – 1955) que en la seva obra “El mundo que yo veo” ya mostrava la seva preocupació des de la seva visió de físic i pacifista convençut. Per la seva banda, Eisntein que va obtenir el premi Novel de Física l’any 1921, segons Hill,  va escriure : “Els problemes no poden ser resolts amb el mateix plantejament  dels que els varen crear”.    

D’aquí que darrera la proposta artística de Martin Hill i molts dels artistes contemporanis, hi hagi la filosofia d’un nou concepte de percebre i dissenyar la vida, a partir de la natura. Cal aportar  solucions que implicaran un canvi de paradigma per a una nova concepció  del planeta Terra, amb el protagonisme dels elements: aigua i aire, principalment.

land artAltres projectes d’Andorra Land Art han cridat l’atenció, com la línea blanca a la tartera de Carroi, de Miquel Mercé que porta el títol de “longitud sense amplada ”. El mateix autor ha presentat  una exposició titulada “ Poètic contrast” a la Galeria Pilar Riberaygua d’Andorra la Vella;  on l’artista  mostra la bellesa de l’aigua a la Vall del Madriu. Imatges en sobreexposició  que permeten admirar la grandiositat de l’aigua en moviment. A la Galeria Pilar Riberaygua hom pot  admirar el “Poètic contrast ” dels rierols  que serpenteigen el paisatge de l’única Vall del Madriu Perafita-Claror  declarada  patrimoni de la Humanitat,  ara fa més de 10 anys.

A la plaça del Consell General a Andorra la Vella, hom encara pot ha gaudir de l’originalitat de les  “Five Orange Spheres” del nord-americà  Stuart Williams que han omplert de color l’espai.  A  Andorra la Vella es va incloure al programa l’escultura de Salvador Dalí “Noblesse du temps” ubicada al pont de la Rotonda.  

En una altra línia,” Les vaques”  del  Toni  Cruz,  als peus de l’esglèsia románica de Sant Joan de Caselles, il·luminades en  les nits canillenques, són un valor afegit. Com els “Estripagecs gegants”  de Pere Moles,  que ens recorden la producció del ferro de la Farga Rossell i les mines de Llorts, els quals  romandran ubicats al Parc Natural de de Sorteny. Són cinq “tòtems” de gran alçada  que representen les retxes de protecció de les antigues bordes dels pobles andorrans.  Al seu dia aquest símbol va ser adoptat  per l’entitat “Velles Cases Andorranes” com a logotip dissenyat per la Natàlia Senmartí. Després,   l’escultor Sergi Mas en va fer una peça en fusta vella que al  seu dia s’entregava com a premi  en reconeixement  a les persones o entitats que més havien  vetllat per la preservació de les antigues cases andorranes.

Paral·lelament  a Ordino  s’han presentat , altres propostes totes de gran qualitat, com l’obra de l’Alfons Valdés, ubicada  als jardins de la Casa Areny Plandolit. També  Ordino ha acollit “Arcalis 91” una interessant proposta de l’italià Mario Staccioli, i l’Anna Mangot ha exposat les seves obres de pintura sobre seda. La mateixa autora a Sant Julià ha presentat “Teixint cultura”.

A la ruta del ferrro,  Jordi Casamajor ha presentat el “Gran carro de ferro i pic” juntament amb altres artistes convidats.  L’irlandès Michael Warren va presentar “Lloc pagà” prop de Sant Jaume dels Cortals d’Encamp, on també ha exposat el belga David Vanorbeek amb “Praying mantis”. A la Vall d’Incles el mateix autor  ha instal·lat “Megalo X” i el seu “Cercle Carré” s’ha pogut veure al Prat del Colat de la Massana on també hi ha el “Niu” de René Müller .  Victor Mata & Josep Lluis Vendrell van exposar “Aprisió” que s’ubica al Coll de la Botella. Miquel Barceló amb “Mobili.  Xavier Puente aporta “Into the woud” obra ubicada al Claustre  de la Basílica de Meritxell. També a la ruta del ferro si trob “Enless” del neerlandés Marc Bruse i “Casa de la terra i el foc” de l’artista portugués Alberto Carneiro. Jordi Sole presenta “Conte-nidor” prop del Consell de la Terra.  I el grup encapçalat per Erik Dietman de Suècia, han presentat “Els altres” i s’ha ubicat a la Carretera d’Engolasters a la cruïlla de la Comella.

Tornant a Escaldes-Engordany hi trobem  l’escultura  del “Burro” de porcellana blanca del mateix  autor del “Gall daurat”,  Eleuterio de Mora (d’EMO)  del qual em permeto manifestar  que  a mi personament  em recorda a l’obra literària de Juan Ramon Jimènez: “Platero i yo”. Per la qual cosa cal pensar que cada un dels visitans trobarà en alguna d’aquestes  obres que inclouen l’escultura, la pintura, instal·lacions,  fotografies, etc. una doble dimensió artística  i emocional  al mateix temps.

Les obres i instal·lacions “d’Andorra Land Art” representen un conjunt de manifestacions artístiques que  sens dubte generaran reflexió en tots els àmbits de la nostra cultura alhora que donaran  noves opcions,  encaminades  al respecte a la natura i des de la natura.

En el nostre espai setmanal és del tot impossible parlar de totes les obres. Però no puc oblidar-me,  del “Bois de Poche” de Marie-Hélene Richard, a la façana del Museu del Tabac a Sant Julià de Lòria.  “Circulus” de Rafel Contreras, “Doble imagen” de l’espanyol Manolo Valdés,  “Espai Origen” de la Sara Valls, una obra realitzada conjuntament amb Hoffmann &  Ferran, etc.  

“L’espiral de la no violència” d’ Eudald  Alambau, i del mateix autor “Cub de vidre” obres que podem admirar al Passeig d’Arnaldeta a Escaldes-Engordany.  Al mateix passatge  d’Arnaldeta de Caboet vam descobrir “Aerial Dyptychs 2011-14” del britànic Joseph Ford.

La “Zona Ras”, ubicada  al Llac d’Engolasters (temporalment  sense  aigua) ha permès als alumnes dels centres escolars del país, una participació directa, en treballar amb materials de l’entorn i oferir obres plenes de simbolisme com “la lluita contra el foc”, etc.

En aquest mateix indret hi descobrim  la Mònica Armengol amb “Memòria d’una eina rural”, i els “Blocs” de la Nerea Aixàs. La Sussana Ferran juntament amb el Frédérich Hoffmann presenten “Life is flow” al Parc Natural de Sorteny. Ambdós juntament amb la Sara Valls també participen a la “Zona Ras”, l’espai més representatiu de l’aire lliure, que  reafirma l’àmbit de la llibertat artística sota el projecte “ Andorra Land Art 2015”.  

Al pati d’escultures del Prat de la Creu, 59 a Andorra la Vella,  hom hi pot descobrir entre altres,  “El joc del temps” de la Judit Gasset, un “móvil” de Miquel Barceló, i dues obres més: “Overflox IX”  i “Green Selfportrait” de Jaume Plensa,  que també es l’autor dels  “7 poetes” instal.lats l’any passat a la Plaça  Lídia Armengol  d’Andorra la Vella, així com  “Gran Talent”, obra instal·lada al carrer Sant Antoni d’Escaldes-Engordany i sense oblidar-nos de “l’eclosió” (efímera) de Tito Farré que va haver d’ajornar-se per questions climatòlgiques però que va poder-se admirar a posteriori. Etc.

Finalment, he de demanar disculpes a l’artista Miquel Mercé per haver emprat el seu lema “Poètic contrast”  per a titular aquest article, encara que he modificat l’ordre de les paraules.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada