Una part significativa i creixent de la ciutadania se sent cada vegada més interpel·lada en qüestions fonamentals que afecten el nostre destí com a societat (models energètics, consum, habitatge, cures…). Ens ho recordava, en un recent debat sobre innovació social organitzat per l’OS21, la Laura Peracaula, codirectora general de Suara Cooperativa. Estan creixent també en nombre, diversitat i consistència les veus que reclamen la necessària reformulació dels mecanismes de confiança que han de sostenir la societat en el futur. En aquell mateix debat, en Genís Roca apuntava la necessitat d’un nou contracte social que incorpori, ara sí, aspectes mediambientals, de gènere i de transició al món digital.
El discurs d’aquestes veus no és feble ni efímer. Es construeix al voltant d’una idea cada vegada més estesa: El món serà millor, més just i perdurable, en la mesura que l’activitat econòmica esdevingui més social. I aquí és clau no enganyar-nos amb un “social” epidèrmic, de joguina.
La mateixa Unió Europea té clar que en el món postcovid hi ha coses que s’han de fer d’una altra manera. Per això està incloent l’economia social a l’agenda de la transformació. Aquests dies està impulsant el Social Economy Action Plan. Guanya terreny la convicció que si facilitem la competitivitat, el creixement i la millora constant de les empreses de l’economia social, aquestes podran acabar esdevenint actors que promoguin canvis socials radicals i a gran escala.
Sí, és més que qüestionable la capacitat de la Unió per liderar la transformació que no només Europa sinó el món sencer necessiten. Però planetàriament pinten bastos per al medi ambient i per a la justícia econòmica i social. Quan enfilem el camí cap a la utopia ho hauríem de tenir ben present. Fins que no siguem plenament conscients que hem de construir una robusta i alhora seductora alternativa a potents sistemes que no contemplen els drets humans més bàsics ni la sostenibilitat mediambiental, no podrem dimensionar adequadament l’espai necessari per a l’economia social.
El nostre entorn no viu d’esquenes a tota aquesta realitat. La nostra economia social, més enllà de la seva llarga tradició i d’una forta presència al territori, compta amb la complicitat i l’estima de la ciutadania. Ara, el mateix govern de Catalunya està preparant la llei de l’economia social. Quina oportunitat més maca de pensar en gran, en clau universal. Si la nova llei esdevé facilitadora d’un posicionament realment competitiu i escalable de l’economia social, endegarem el bon camí. Però si mantinguéssim les empreses de l’economia social recloses en l’esfera d’una marginalitat amb aires d’alternativa utòpica, el món continuaria restant condemnat a la normalitat de les dobles morals.
Fa 17 anys vam fundar Grup Clade precisament amb la voluntat de contribuir, com a cooperatives, fundacions, mutualitats i societats anònimes laborals que som, a un posicionament gens marginal de l’economia social. Ens complau veure que no estem sols i que van creixent els col·lectius i institucions que volen empènyer en el mateix sentit. Convidem-nos els uns als altres a sumar plegats i de debò per a una transformació real. No ens reinventem el passat; aportem fórmules noves que aplanin el camí per a un temps que necessita anar més enllà i que demana un nou contracte social, un nou i consistent marc de confiança per a tots.
Per David Cos, president de Grup CLADE
