El món travessa per un fet històric: una pandèmia que a més de deixar milers de malalts en molts països, també està afectant greument l’economia mundial. Tota aquesta situació està ocasionant una gran por i fins i tot pànic entre la població.

La por col·lectiva es dona quan hi ha tal quantitat d’informació com la que tenim avui, on abunden notícies falses, veritats a mitges, opinions esbiaixades i tot un seguit de desinformacions, ocasionant confusió en la gent que, a la fi, no sap a qui creure o com respondre davant determinada circumstància.

I és que quan mirem qualsevol mitjà de comunicació o consultem qualsevol xarxa social, ens adonem que no es parla d’un altre tema més que de la pandèmia. Aquestes notícies ens envaeixen i creen més pànic a les persones, que ja de per si estan temoroses.

Mantenir-se actualitzat és elemental, però és important assegurar-te que a qui estàs escoltant manegi les dades correctes.

El problema és que en el cas de la Covid-19 hi ha absència d’història, d’experiències anteriors, i els assajos i errors poden ser tan complexos i variables que disten cinc dies, cinc setmanes o mesos; i que per això no sapiguem quan s’ha iniciat realment ni com i quan va a acabar.

D’altra banda, la por està canviant la nostra forma de convivència. Hem hagut d’aprendre a saludar-nos sense ser efusius, sense haver-hi contacte físic amb els altres. Estem aprenent a més a tancar-nos en les nostres cases, a conviure amb la nostra família i a planejar i desenvolupar les nostres activitats sense sortir-ne.

La por al desconegut d’aquesta malaltia, així com la incertesa sobre les eines de què disposem per enfrontar-nos a ella. Tot i aplicar el mètode científic, encara no tenim certeses sobre el seu desenvolupament, incertesa de la que s’aprofita la sobrecàrrega d’informació falsa, per estendre a la societat utilitzant les xarxes socials com a vehicle de transmissió.

La por i la incertesa són dos dels sentiments que han acompanyat l’evolució dels éssers humans al llarg de la història.

La por té a veure amb l’angoixa i l’aprensió. La incertesa és reflex de carències d’aquests éssers humans que van colonitzar el planeta: falta de seguretat, de coneixement segur i clar d’alguna cosa, de certesa.

Tenir por és inevitable, però cal veure-ho com un estímul positiu per a superar-lo amb emocions i valors oposats. En situacions límit solen sorgir persones solidàries que es converteixen en herois inopinats.

Aquesta situació obre el terreny de la comunicació i les exigències als sarcàstics que poden utilitzar les xarxes socials com a terreny apte per exposar les seves posicions.

Ens conforta i estimula que aquesta pandèmia estigui traient a flotació no només el pitjor, sinó també el millor dels éssers humans.

Davant la incertesa i la por, descansem i confiem en la Sanitat pública, en l’extraordinari treball dels professionals sanitaris des dels metges fins els que s’ocupen de la neteja de les instal·lacions passant pels tècnics de laboratori, els infermers, els zeladors, els cuidadors, que ens estan donant un meravellós exemple.

El temor que s’experimenti durant el temps que duri aquesta pandèmia pot deixar seqüeles d’estrès posttraumàtic en algunes persones.