Està clar que per viure cal tenir quelcom i el consumisme és la millor forma del tenir, segurament la més important en la actual societat capitalista, en la que el valor de cada persona es mesura pel que té i per la seva capacitat econòmica per consumir. Consumir té qualitats ambigües, com la d’alleujar l’angoixa, que no exclou la creixent necessitat de tenir més, pel fet de que al poc temps de tenir quelcom, la seva possessió deixa de ser satisfactòria. Aquesta constatació negativa del consumir, planteja una enigmàtica pregunta: per què els éssers humans els fascina i agrada tant, comprar i consumir i no obstant això, senten molt poca afecció pel que compren? Potser els importi el prestigi i comoditat que lis ofereixen les coses, però aquestes, en la majoria dels casos, no els hi suposen cap vincle vital perdurable i si passivitat.
La necessitat de velocitat i de novetat, que només pot ser satisfeta amb el consumisme, buscant noves coses per fer o artefactes més nous per utilitzar, reflecteix una inquietud i fugida interna, per evitar el contacte amb un mateix i amb els altres. Suspendre el verí de la suggestió en massa, produïda principalment per la televisió, cercant crear un estat de semi somnolència, de creure i no creure, de perdre el sentit de la realitat, quina solució és el consumisme, causaria símptomes d’abstinència en els consumidors, molts semblant als que pateixen els drogodependents, El consumisme és la principal droga utilitzada pel sistema capitalista, per a que la gent no pensi.