L’ésser humà ha emprat des del principi dels temps, drogues per augmentar o millorar el seu estat de benestar, per canviar la seva forma de veure el món que l’envolta, per disminuir les seves tensions.

Consumir alcohol i tabac són dos costums antics i amb presència social, ja que en molts sectors aquestes substàncies són utilitzades com a complement de la convivència o una manera d’establir vincles. La forma de consumir tabac i el tipus de persones que el consumeixen ha canviat al llarg de la història.

Assumint que el consum d’alcohol és alt en tota la societat, en el que fan els joves hi ha certs trets diferencials que impliquen més riscos: alarma que no hi hagi diferència entre sexes en cap de les freqüències de consum i el percentatge tan alt i creixent de episodis de borratxeres sobretot en homes, el que naturalment implica un augment considerable dels riscos físics, psicològics i socials associats.

L’alcohol és la substància més consumida per joves involucrats en successos com accidents que requereixen assistència mèdica / sanitària urgent, baralles i detencions.

Convé tenir en compte, a més, que l’alcohol pot induir trastorns mentals (depressió, ansietat, inestabilitat emocional, trastorn del son, etc.), no tan sols en les persones que presenten un trastorn per dependència de l’alcohol, sinó també en les que fan un consum excessiu d’alcohol.

La majoria de les persones (sobretot les que no estan familiaritzades amb el tema) utilitzen el terme droga per referir-se únicament a aquelles substàncies que ni la societat ni les lleis accepten; per exemple: cocaïna, marihuana, heroïna, etc. No obstant això, hi ha substàncies que s’empren amb finalitats mèdiques (tranquil·litzants i estimulants) i altres que es consumeixen de forma legal (alcohol i tabac), però que produeixen severs danys a l’organisme.

Durant l’adolescència el consum de substàncies provoca especialment desnutrició, danys severs al cervell i entorpiment o disminució del desenvolupament i creixement.

En l’adolescència es produeixen importants canvis físics, emocionals, socials i psicològics que provoquen certa confusió, sentiments o angoixa en les persones, fent un grup amb risc de caure en les addiccions.

En l’etapa adolescent hi ha un alt risc d’abusar i dependre de les substàncies; en realitat, és el sector de la població més exposat a aquest problema.

El fenomen del consum i la dependència de les substàncies en l’adolescència és un problema de salut i social molt greu. Per això constantment es realitzen investigacions psicològiques, socials i biològiques que ajudin a resoldre-ho.

La proporció de persones que pren tranquil·litzants, en el nostre medi, es desconeix. La dependència dels tranquil·litzants es caracteritza, primer, per la presència d’una sèrie de molèsties, en deixar de prendre el medicament.

La millor manera d’evitar una dependència als tranquil·litzants és evitar l’automedicació,  que malauradament es dóna tant en el nostre medi. El metge ha d’educar els seus pacients sobre el benefici d’aquests medicaments; però també sobre els riscos. Utilitzant aquests medicaments només pel temps necessari i en les malalties on sigui realment adequada la seva utilització.

La meva conclusió és que hauríem de reflexionar sobre la sensatesa de la societat i els que representen al govern, per considerar la magnitud i la transcendència d’abordar un problema tan greu com és l’accés dels joves a qualsevol tipus de consum d’alcohol i la baixa percepció de risc que actualment té la nostra societat. Les institucions democràtiques, els partits polítics, les associacions d’afectats i els científics reclamen una regulació que prohibeixi l’accés dels menors de 18 anys a l’alcohol.

El consum d’alcohol és un dels majors problemes de les famílies i dels seus fills i suposa un cost social i econòmic de primera magnitud. El nombre de persones admeses anualment a tractament per dependència alcohòlica és més gran que el de la resta de drogues juntes (heroïna, cocaïna, cànnabis, tranquil·litzants etc.)

Entre tots, hauríem de poder fer alguna cosa.