El Constitucional espanyol denega l’ús preferent de l’aranès a les administracions

 

El Tribunal Constitucional ha estimat parcialment el recurs d’inconstitucionalitat, que havia presentat el Govern espanyol de José Luís Rodríguez Zapatero l’any 2011, contra diversos preceptes de la Llei de l’Occità aprovada pel Parlament. Concretament, declara “nul” l’ús “preferent” de l’aranès per part del Conselh Generau d’Aran, les administracions locals que en depenen, els mitjans de comunicació públics, l’ensenyament i la toponímia, així com de la Generalitat i l’Estat, recollit en diversos articles de la norma.

La sentència creu que l’atribució de preferent en els àmbits referits “imposa” la “primacia” de l’aranès per sobre del català i el castellà, també cooficials en el territori, una circumstància que l’alt tribunal argumenta que no és compatible amb la Constitució. Per contra, el tribunal sí que veu constitucional considerar l’aranès com a llengua “normalment emprada per les administracions catalanes en les seves relacions amb l’Aran” ja que l’ús “normal” no implica cap exclusió ni preferència per sobre de les altres dues llengües oficials. 

L’alt tribuna considera que l’atribució de preeminència és contrària a l’article 3 de la Constitució espanyola. En aquest sentit, creu que la determinació de “preferència” en l’ús de la llengua oficial respecte “transcendeix la mera descripció d’una realitat lingüística”. Així, considera que implica la primacia d’una llengua per sobre d’una altra, “imposant la prescripció d’un ús prioritari d’una d’elles en prejudici de l’equilibri entre dues llengües igualment oficials, que no poden tenir un tracte privilegiat”.

El TC també recorda que la mesura guarda “evidents paral·lelismes” amb l’article 6 de l’Estatut en què atribuïa el caràcter “preferent” del català, que ja va ser declarat inconstitucional i nul.

Per contra, la Generalitat i el Parlament van defensar en els seus recursos el fet de donar preferència a l’aranès, com una mesura de protecció lingüística perfectament “lícita i proporcionada” per corregir la situació de “desequilibri” respecte el castellà i el català, inscrita en el foment i la protecció de l’aranès. Una decisió que s’adopta, defensaven, en exercici de la competència de la normalització lingüística. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.