homsEl Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) de la Generalitat recomana la creació d’un consell Catalanoespanyol o Ibèric per mantenir bones relacions amb Espanya. Aquest és un dels punts que s’inclou en un dels quatre nous informes del CATN que ha donat a conèixer aquest divendres el seu president, Carles Viver Pi-Sunyer, i que, en el segon cas, inclouria Catalunya, Espanya, Portugal i Andorra i establiria un consell de parlamentaris de les diferents cambres nacionals, un consell de ministres mixt i una secretaria permanent.

El CATN ha exposat aquest divendres les conclusions sobre quatre informes encarregats pel Govern de la Generalitat sobre l’Administració Tributària, Les relacions de cooperació entre Catalunya i l’Estat espanyol, La internacionalització de la consulta i del procés d’autodeterminació i Les tecnologies de la informació i de la comunicació.

Segons publica l’agència EFE, el president del CATN, Carles Viver Pi-Sunyer, ha assenyalat que la conversió de Catalunya en un Estat podria ser una ‘magnífica oportunitat’ per mantenir relacions ‘estretes i constructives’ entre Catalunya i Espanya, ‘segurament millors que les que existeixen en l’actualitat’.

Pi-Sunyer ha defensat que el CATN pretén demostrar que ‘aquest procés -sobiranista- que pot portar a la independència no té com finalitat trencar totes les relacions amb Espanya sinó al revés, que siguin més sòlides’.

Així, a l’informe sobre cooperació amb Espanya, el CATN aborda diferents escenaris de relacions en matèria econòmica, social, cultural, esportiva o lingüística.

En destaca la creació del Consell catalanoespanyol que, seguint el model del Benelux o del British-Irish Council, podria tenir consells de ministres mixtos, assemblees interparlamentàries o una secretaria general permanent, per coordinar la cooperació en aquests àmbits.

Però també hi ha una proposta, segons el CATN, ‘més ambiciosa’: un Consell Ibèric, similar al Nordic Council (Consell Nòrdic), que inclouria Espanya, Catalunya, Portugal i Andorra, amb un consell de parlamentaris de les diferents cambres nacionals, un consell de ministres mixt i una secretaria permanent.

L’estudi també proposa fórmules de cooperació d’emissions de ràdio i televisió, i de les organitzacions socioeconòmiques, com patronals, sindicats i cambres de comerç.

Quant al català, el CATN aposta per la creació d’un organisme de cooperació lingüística i cultural entre Andorra, Espanya, França, Itàlia i Catalunya o les seves respectives administracions de les regions on es parla aquesta llengua.

En relació a l’administració tributària, el consell aposta per reforçar la ja existent Agència Tributària de Catalunya, i dotar-la de nous instruments i recursos per ‘garantir la continuïtat del flux monetari’. A més, el Consell contempla que es creïn diversos organismes complementaris i formula propostes per implementar el sistema duaner i l’estructura informàtica.

També ha recordat que, generalment, quan es constitueix un nou Estat acostuma a haver-hi un temps de transició ‘en el que s’han de donar certs passos’ de mutu acord amb l’anterior Estat, i que, per exemple, en el cas d’Escòcia ha estat previst en un any i mig.

Encara que el Consell no realitza ‘una previsió d’ingressos del nou sistema tributari quan comenci a funcionar’, sí que ha inclòs ‘forquilles obertes’ i estima que potencialment podria ser d’uns 70.000 milions d’euros, incloses les cotitzacions socials.

El consell estima que implementar la nova administració tributària té un cost d’uns 750 milions d’euros que podrien reduir-se als 400, i en el moment de ser creada ja comptaria amb una plantilla d’unes 5.000 persones, amb el traspàs del personal de l’Agència Tributària Espanyola a Catalunya, una xifra ampliable a unes 7.000 seguint la recomanació de la UE sobre ràtio de funcionaris per habitants.

Sobre la internacionalització de la consulta, el Consell recomana esgrimir el ‘principi democràtic’ com a base per defensar-la a tot el món i també el dret d’autodeterminació establert per les Nacions Unides.

Per últim, l’informe sobre les TIC recomana reforçar els serveis d’intel·ligència i de defensa cibernètica per investigar i prevenir atacs a Catalunya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada