El Consell General aprova per unanimitat la llei de drets i deures dels pacients

El  conjunt dels grups parlamentaris ha donat suport a la llei de drets i deures dels pacients i sobre la història clínica compartida.

Els diferents grups parlamentaris han coincidit en assenyalar que serà un text que permet tirar endavant la reforma sanitària i, malgrat des de l’oposició s’han posat en relleu alguns punts amb els quals no hi estan al cent per cent d’acord, el vot final ha estat favorable en tots els casos. El ministre de Salut, Carles Álvarez, ha dit que el text serà “bo pel pacient i pel sistema en conjunt” i n’ha destacat que pugui servir per donar més seguretat jurídica tant als pacients com als professionals i que aquests puguin treballar d’una manera més coordinada.

en la sessió de Consell General d’aquest divendres també s’han aprovat les liquidacions de comptes de les diferents institucions, administracions i entitats públiques i parapúbliques i els resultats de l’informe del Tribunal de Comptes en relació a les transferències fetes als comuns, enmig de les crítiques de l’oposició.

La llei de drets i deures dels pacients i sobre la història clínica compartida ha estat aprovada per unanimitat després de rebre el vot favorable de tots els consellers. Tothom ha coincidit en assenyalar que es tracta d’un text que suposa la primera pedra per tirar endavant la reforma sanitària. El titular de Salut, Carles Álvarez, ha destacat que el text serà “bo pel pacient i pel sistema en conjunt” i n’ha destacat que pugui servir per donar més seguretat jurídica tant als pacients com als professionals.

Álvarez ha posat en relleu que la història clínica és essencial per a una assistència sanitària de qualitat ja que, entre d’altres aspectes, permetrà una actuació més coordinada dels professionals de la salut en benefici del pacient. També ha remarcat que servirà per un “control més eficaç” de la despesa sanitària.

El conseller de Demòcrates per Andorra, Antoni Missé, ha fet èmfasi en el treball que s’ha fet en la comissió i l’elevat grau de consens aconseguit i ha afegit que el text és un pas “molt important” per a la reforma sanitària i n’ha destacat que es guanya en eficiència. Des de Liberals d’Andorra, Carine Montaner, ha argumentat que el projecte de llei “assenta les bases de la reforma sanitària” i ha desitjat que es pugui posar en marxa un sistema sanitari òptim per contenir la despesa sanitària. Ha destacat que aquest text situï l’usuari al centre del sistema i s’estalviï, per exemple, duplicitat de proves. La consellera liberal ha lamentat, però, que aquest text arriba “tard” perquè haver-lo tingut abans hagués permès contenir la despesa sanitària i també ha remarcat que es podrien haver fet dos textos legislatius, un sobre drets i deures del pacient i un altre sobre història clínica compartida.

La consellera del Partit Socialdemòcrata (PS) Rosa Gili, de la seva banda, ha remarcat l’intens treball en comissió que s’ha dut a terme i les aportacions que des del PS es van fer, i ha lamentat que no es reculli el dret a rebre un tractament digne o l’autorització prèvia del pacient en cas d’accés que s’hagi d’accedir a la seva història clínica. Ha desitjat que aquesta sigui una primera eina per a la reforma del sistema sanitari. El conseller de Socialdemocràcia i Progrés, Víctor Naudi, ha lamentat que no s’hagi aprofundit en certes qüestions com els drets dels menors, les voluntats anticipades o l’objecció de consciència dels professionals. En la mateixa línia s’ha pronunciat la consellera independent Sílvia Bonet, que ha remarcat que caldria haver fet un treball “més profund” amb el comitè de bioètica i ha afegit que hi havia l’oportunitat de regular els drets dels menors o la introducció de conceptes com l’atenció de qualitat.

Des del PS s’havien presentat sis reserves d’esmena entre les quals que les persones que s’hagin de fer càrrec d’un ascendent o un descendent malalt percebin un salari similar a la baixa per maternitat i també que es recollís, ja en aquesta llei i no esperar al Codi de relacions laborals, el dret a tenir un permís laboral per a aquesta cura. Altres tres esmenes feien incidència en els drets dels menors. Així, tal com ha manifestat la consellera socialdemòcrata, es proposava reduir l’edat per donar el consentiment a rebre tractament als 14 anys i en el debat entre els parlamentaris ha sortit la qüestió sobre en quina edat es troba la maduresa dels menors. Gili també ha recordat que es volia que es retirés del redactat l’al·lusió a un reglament sobre la segona opinió, ja que temen que això comporti “limitacions”. A això, tant el ministre de Salut com Missé li han respost que el dret a una segona opinió està recollit per llei, i el titular de Salut ha afegit que cal que sigui una qüestió dinàmica i que per això s’opta per un reglament i que el que es vol és “regular-ho d’una forma justa”.

Liquidacions

D’altra banda, el Consell General ha aprovat aquest divendres les liquidacions de comptes de les diferents institucions, administracions i entitats públiques i parapúbliques i els resultats de l’informe del Tribunal de Comptes en relació a les transferències fetes als comuns. En aquest debat, des del Partit Socialdemòcrata el conseller general Pere López ha dit que “per coherència i credibilitat” es personaran a la causa per les irregularitats detectades al SAAS. En aquets sentit, ha recordat que en els darrers mesos han denunciat “les nombroses irregularitats” de la parapública. Ha lamentat, també, que no s’hagin pogut auditar els comptes de l’AREB i que també al voltant de CTRASA es constatin, des de fa anys, les mateixes anotacions. A les anotacions també s’hi ha referit el conseller liberal Carles Naudi, recordant que hi ha “257 incompliments” i ha remarcat que caldria una revisió de l’article 12.5 de la llei de la regla d’or ja que hi ha entitats, com ara CTRASA i Andorra Turisme, que es troben fora de la llei. També ha apel·lat a la contenció de la despesa pública.

El ministre de Finances, Jordi Cinca, ha destacat, quant a la modificació de l’esmentat article, que ja es farà a través de la llei del pressupost de l’exercici vinent i també ha recordat que els canvis legislatius faran que els comptes de CTRASA puguin ser fiscalitzats com els de qualsevol altra entitat. Tant el ministre com el conseller demòcrata Marc Ballestà han restat importància al fet que l’AREB no hagués presentat els comptes del 2015 i Cinca ha concretat, de fet, que tenia “molts més problemes” que presentar-los, a la qual cosa López ha destacat que presentar aquests comptes forma part, precisament, de la feina que han de fer.

ANA

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada