El diumenge passat l’Auditori Nacional d’Andorra a Ordino va acollir el Concert de Santa Cecília, amb una gran assistència de públic de totes les edats. Un acte patrocinat pel Govern i la Fundació Crèdit Andorrà en la línia de ”música sense fronteres”, ja que hi participaven tant professors com estudiants d’aquesta disciplina, considerada una de les més Belles Arts.
Gerard Claret va presentar el programa matinal agraint la participació de l’Institut de Música d’Andorra la Vella, així com de l’Escola de Música del Comú d’Escaldes- Engordany, l’Espai de Música Moderna i l’Escola Harmonia repectivament. Alhora Claret va dedicar el concert a tots els joves participants convidant-los a la propera edició musical.
Conjuntament amb l’ONCA i la JONCA, més de 80 intèrprets de totes les escoles de música del país, van compartir el matinal més musical. Una actuació que va enriquir la diversitat d’instrumentistes participants a la ja tradicional celebració.
El programa incloïa la narració d’un conte, així que va requerir la intervenció de 2 estudiants de teatre, un actor i el narrador, personatge que va anar a càrrec del també músic David Puertas, tots sota la direcció d’ Albert Gumí. Gumí és també l’autor de la música del conte.
A la primera part l’ONCA va obrir el concert amb “l’Allegro” (segon moviment) de la Simfonia per a cordes núm. 2, de Felix Mendelssohn (1809 – 1847). Mendelssohn havia compost diverses simfonies per a cordes, que el seu pare Abraham Mendelshon tenia per costum de fer-les interpretar els diumenges en familia, contractant una petita orquestra de cordes, la qual dirigia el seu fill.
L’original de la Simfonia per cordes núm. 2, ésta composta en Re Major i l’autor les va compondre entre les seves obres primerenques. La Majoria de les simfonies per a cordes de Mendelssohn són compostes en la tonalitat Major, excepte la 12a que és en tonalitat de Sol menor.
També s’ha de dir que si s’escolta amb atenció, hom descubrirà, que en les simfonies de Mendelssohn s’hi troben reminiscències mozartianes i de Johann Sebastian Bach, als quals l’autor admirava profundament.
Va seguir “Oblivion per a cordes” que ens va aportar una certa nostàlgia del ritme del tango d’Astor Piazolla (1921 – 1992), un autor que l’ONCA ja havia interpretat en diverses ocasions. L’original d’Oblivion, Piazolla l’havia compost per a bandoneó i cordes. Per altra banda, “Oblivion”, el grup “Art i Torb” de l’Escola Harmonia també l’ha interpretat en diverses ocasions arreu.
A continuació els músics van tocar la “St. Paul’s Suite” de Gustav Holst (1874 – 1934).
La música del compositor anglès conegut per “The Planets” amb aquesta “suite” recupera el ritme de les cordes que ja havia introduït “l’allegro” de Mendelssohn inicial i alhora contrasta amb la melancòlica peça d’Astor Piazolla. Gustav Holst havia creat aquesta “suite orquestral” l’any 1913 quand era professor a la St. Paul’s Girls School de Londres, d’aquí que li poses aquest nom.
Ja a la segona part el narrador introdueix el conte musical i els personatges de “ l’Aina i en Roc i els Quatre elements” . Els dos joves actors, estudiants de teatre expliquen i ens parlen dels 4 elements. La música interpreta el ritme de la “dansa de la terra”, la “dansa de l’aire”, la dansa de l’aigua” i la “dansa del foc”. Cada element té el so musical adequat al seu so natural i hom escolta amb placidesa cada un dels sons. Apareix el “mag” que és el guardià dels elements i la narració continua, captant l’atenció de grans i petits.
És respira silenci… que és trenca pel so de la granota que interpreten un duet de violoncels, mentre els pianistes aporten el metal·lòfons i les cordes ens acompanyen constantment.
Segueix el conte i s’hi troba una melodia irlandesa, una dansa apatxe, la dansa tradicional jiddish, la dansa ritual, etc. I el conte s’acaba amb les pitavoles ocupan l’espai de tot l’univers.
Després, el narrador va demanar al públic de participar cantant la “cançó de la reunió” en un llenguatge que prové de terres llunyanes, i que hom és incapaç de discernir però si de cantar, i… ens hi vam afegir.
Finalment s’ha de dir que “Els elements” és un concepte que han emprat des dels filosofs de l’antiguitat amb la “Teoria dels 4 elements”, fins al compositor francès Michel-Richard Delalande ( 1657 – 1726). L’any 1721, Delalande va compondre una òpera-ballet amb el títol de “Les élèments” juntament amb Andrè Cardinal Destouches. El llibreto el va escriure l’autor també francès Pierre-Charles Roy. Per cert en aquesta obra hi va participar un jove rei, Lluís XV (1710 – 1774), que al seu dia seria copríncep d’Andorra, país al qual va restablir alguns privilegis.
Tanmateix l’any 1737, el compositor Jean-Féry Rebel (1666 – 1747) va compondre una “suite orquestrale” d’estil barroc, amb aquest mateix títol de “Les élèments” que Rebel va dedicar al Princep de Carignan.
Resumint, la celebració de Santa Cecília ha honorat la memòria de la patrona de la música declarada pel Papa Gregori XIII al segle XVI. Després la van venerar músics com Henry Purcell amb la seva obra “Laudate Ceciliam” (1683), i Handel amb la seva “Ode for St. Cecilia’s Day” composta l’any 1736. etc.
I ara acaben d’ homenatjar Santa Cecília, tots els músics del Principat d’Andorra amb el suport de l’ONCA i la JONCA i a través de “L’Aina, el Roc i els quatre elements”, que el públic ha aplaudit amb vehemència.
