El tradicional “Concert de Valsos” de l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, dirigida per Salvador Brotons, amb l’habitual suport del Comú d’Ordino i el Govern, va omplir l’Auditori Nacional a Ordino.

Amb un programa clàssic, però sempre amb aportacions originals, el concert va captivar el nombrós públic assistent, que va aplaudir amb vehemència totes les peces del repertori seleccionat.

La introducció de la vetllada amb “Dues danses eslaves” d’Antonín Leopold Dvorák (1841 – 1904), va permetre escoltar la núm 2, opus 72 en Mi Major i la núm. 8, Opus 46 en Sol Major. Dvoràk en va compondre 16 peces, que va classificar en 2 grups, l’Opus 46 i l’Opus 72, als quals pertanyen les interpretades per l’ONCA.

La partitura original era per a piano, però el mateix autor les va arranjar per a orquestra sota la demanda de l’editor Smrokm, que es va basar en l’èxit que abans havien tingut les “Danses hongareses” de Johannes Brahms (1833-1897).

A continuació i dins el programa previst, vam poder escoltar el “Vals” de “La Bella Dorment”, opus 66 de Tchaikovski (1840 – 1893). El ballet “La Bella Dorment”, compost per Tchaikoski i inspirat en els contes de Perrault, s’havia estrenat al Teatre Mariinski de Sant Petesburg l’any 1890. 

Arribant a l’equador del concert, va irrompre amb ironia la composició “The typewriter ”, del també director d’orquestra,  Leroy Anderson (1908-1893). L’estadunidenc és autor d’una diversitat d’obres, per la qual cosa, és  molt ben considerat dins la música popular nort-americana a la que va aportar una sèrie de miniatures musicals alegres i rítmiques de fàcil comprensió per a grans i petits. S’hi destaquen, el “Rellotge sincopat”, “Sleigh Ride”, etc.  Per altra banda “The Typewriter” (La màquina d’escriure), (1950), posteriorment va ser adoptada com a banda sonora per al film de Jerry Lewis “Embolic als grans magatzems” (1963).

El concert va continuar amb la “Rapsòdia hongaresa núm. 2 en do menor” de Franz Liszt (1811 – 1886), per arribar a la música tradicional de Cap d’Any, els valsos de la família Strauss. Va obrir Johann Strauss (1825 – 1899) amb “Sang vienesa” opus 354. A continuació la “Jokey Polka”,opus 278 del seu germà Josef Strauss (1827 – 1870), per acabar amb el “Danuvi Blau”, opus 314 del mateix Johann Strauss fill, del qual i fora de programa també es va poder escoltar la coneguda “Tris Tras Polka”. 

Finalment les nadales catalanes arranjades per a orquestra pel propi director, Salvador Brotons van completar el repertori amb el “El 25 de Desembre…”, “Tinc ca-tan tun…”,

“El noi de la mare”, “El desembre congelat”, etc.

Va ser a una vetllada especial, on Gerard Claret cada any hi innova anb moves propostes, que aquest any  van afegir el plus del sorteig de la batuta que el director va emprar per a dirigir aquest concert intitulat “Concert de Valsos”.

No cal dir que els bisos es van repetir fins a arribar a la música més popular de Johann Strauss pare ( 1804 – 1849 ), la “Marxa Radetzky” que el públic va acompanyar amb el ritme que havien anat captant al llarg del concert sempre únic, del Cap d’Any 2015. I que com és tradicional, Salvador Brotons es va girar per dirigir el públic tal com s’havia fet a Viena al concert homònim del mateix  migdia de Cap d’Any, en aquest cas amb Zubin Metha que ja l’havia dirigit l’any 1990, 1995, 1998 i el 2000.

 Recuperant la “Marxa Radetzky” composta per Johann Strauss pare, s’ha de dir que és una obra orquestral en format de marxa militar, en honor del mariscal austríac Joseph Wenzel Radetzky ( 1766 – 1858), que va salvar els poders militars d’Àustria en la revolució del 1848-49 al Nord d’Itàlia. 

S’ha de constatar que Salvador Brotons, ha dirigit el nostre Concert de Cap d’Any que jo recordi, almenys també en altres tres edicions o potser quatre, el que ens aporta una interpretació emocional que s’afegeix al compartir la vetllada amb els nostres músics amb Claret al cap davant de l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra. Un èxit complet.  

En acabar, Brotons va donar la mà a Gerhard Claret i al solista del  violoncel que ens havia apropat el “Cant dels Ocells” harmonitzada per Pau Casals. La tradicional, també nadala, és considerada una cançó de bressol, que Pau Casals va interpretar per primera vegada l’any 1941. Després la interpretaria als E.E.UU. (1971) i posteriorment “El cant dels ocells” seria considerada un himne de Pau. Tampoc s’ha d’oblidar que Pau Casals, al seu dia  va apadrinar als Germans Claret, que són el màxim exponent musical del nostre país i que juntament amb les nombroses altres formacions, ens musicaran el llarg dels 365 dies, del 2015. Felicitem-nos!