La vida és com una gran obra de teatre i cada un de nosaltres està interpretant el paper de la seva vida . Tots els fets que cada un de nosaltres viu diàriament contenen les nostres creences, Els nostres hàbits, els nostres comportaments i les nostres emocions.
Cada un nosaltres som els guionistes de l ‘obra de teatre de la nostra vida, que anem redactant basant-nos en les nostres experiències. Som els directors de l’obra, ja que tenim la responsabilitat sobre les accions i decisions que prenem. Som els actors perquè estem implicats directament en el desenvolupament d’aquesta obra de teatre.
I podem ser també espectadors, convertir-nos en observadors de la nostra pròpia vida i veure si el que observem ho estem gaudint, ens avorreix, ens fa por, ens fa patir.
L’interessant d’això és que tenim la possibilitat de canviar de personatge, de guiar l’obra. ¿Som conscients d’aquesta possibilitat de canvi? En general, crec que no som conscients de la capacitat creadora que tenim, de l’impacte positiu que podem causar en les nostres pròpies vides. Des que ens aixequem estem dissenyant cada segon de la nostra vida, així durant les 24 hores de tots els dies de la nostra vida.
Canviar el guió o el personatge requereix una transformació completa de la nostra personalitat i de les nostres relacions amb els altres.
Si no us agrada el personatge que representes, reinventa’t.
Dissenya el que vols viure, el de la persona que vols ser. Potser necessitis ajuda per donar aquests passos.
Molts de nosaltres fem massa plans de futurs, tot esperant que alguna cosa que vam planejar o imaginem ens passi.
Però què passa en realitat? Que simplement ens estanquem i no aprofitem viure el moment. Analitzem què és el que hem deixat de fer per pensar en un futur i veureu que el nostre passat no és tan bo.
Comprenguem que per créixer i aprendre cal caure i equivocar-se de tant en tant, i no és dolent, al contrari, moltes vegades és molt millor haver tocar terra i prendre un impuls molt més fort cap al més alt.
Perquè la vida és així, no sempre estarà plena de llum i color, haurem de passar per laberints foscos, ja que és l’única forma en què podem aprendre i aprendre una lliçó.
Serem més forts, ens farem més savis i aconseguirem comprendre tot el que la vida ens va lliurant. Crec que ens donarà l’oportunitat de viure, de sentir i observar tot el que ens envolta, doncs, si ens motivem a viure la vida al l’maxim i gaudir-la.