El Comitè contra la tortura de les Nacions Unides ha emès aquest dimecres el seu informe periòdic d’avaluació d’Andorra. Després de la compareixença del ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, davant dels experts del Comitè a Ginebra, aquests formulen un seguit de recomanacions al Govern per implementar les mesures previstes en la convenció de l’ONU contra la tortura i altres fórmules de tracte o càstig cruel, inhumà o degradant. Entre els aspectes a millorar hi ha la possibilitat de reduir el temps de presó preventiva abans del judici, ja que es documenten casos de fins a 8,5 mesos; controlar de forma més estricta l’ús d’armes de descàrrega elèctrica o la possibilitat d’allargar les penes pels crims de tortura. A més, insta a Andorra a crear un organisme independent que supervisi l’actuació de la Policia i a aplicar la recomanació de Suècia sobre garantir el gaudi de tots els drets humans als no ciutadans. D’altra banda, el Comitè remarca els esforços del Principat en millorar les instal·lacions i el servei a la presó i felicita el Govern per introduir instruments de drets humans a la legislació i incloure la ‘prohibició específica’ de la pena de mort en la Constitució.
El comitè d’experts de les Nacions Unides sobre la tortura ha fet públiques aquest dimecres les conclusions sobre la situació d’Andorra en relació a la lluita contra la tortura. En primer lloc, els experts destaquen que no s’han denunciat casos de tortura en els darrers anys i la formació en drets humans àmpliament aplicada a Andorra. Han preguntat, però, aspectes sobre la ratificació de la convenció dels refugiats i persones sense Estat, la situació de la presó, els temps de detenció o l’ús d’armes de descàrrega elèctrica.
Com a aspectes positius, el text subratlla que ‘Andorra està fent el millor respecte a les seves obligacions internacionals de forma oportuna’, així com els esforços per millorar les infraestructures en les instal·lacions de detenció, amb material i recursos humans i el baix nombre de denúncies registrades per presumptes tortures. També que hagi adoptat instruments de drets humans dins la mateixa legislació i que la prohibició específica de la pena de mort es reculli a la Constitució.
D’altra banda, però, el Comitè fa algunes recomanacions arran de les preguntes dels experts i els informes i les respostes aportades pel Govern. Entre les qüestions més generals es pregunta sobre si s’ha consultat l’estat de la qüestió amb la societat civil, la intenció d’aplicar la recomanació de Suècia feta en l’examen periòdic universal de l’ONU en relació a garantir el gaudi dels drets humans als no ciutadans i si es faran passos per ratificar el protocol opcional del conveni contra la tortura, que proposa visites regulars als llocs de detenció, i la convenció sobre el refugiat i el seu protocol.
D’altres més concretes parlen sobretot dels drets de les persones en custodia o privades de llibertat. Per exemple, proposa que puguin ser visitades per un metge de pròpia elecció pagat per l’Estat, crear un organisme independent que revisi les actuacions de la Policia, restringir l’ús d’armes de descàrrega elèctrica ‘només per a casos extrems’ com la presa d’ostatges, i també reduir el temps de presó preventiva i la possibilitat d’incrementar el de penes en sentències per crims de tortura.
En aquests tres últims punts, el Govern reconeix haver utilitzat armes de descàrrega en quatre ocasions des del 2007 i, malgrat que el seu ús ‘va ser regulat’, admet que després del diàleg amb el Comitè aquestes regulacions es podrien ‘endurir’. En segon lloc, l’ONU manifesta que han detectat presons preventives de fins a 8,5 mesos i el Govern, a través del seu ministre d’Interior i Justícia, Xavier Espot, afirma que la presó preventiva generalment està limitada a quatre mesos però per als crims ‘més seriosos’ pot ser ampliada pel jutge. A més, apunta la possibilitat d’apel·lació i que els controls del sistema ‘no han deixat massa espai per als abusos’. Afegeix que hi ha hagut ‘pocs casos’ en què les persones detingudes en presó preventiva hagin estat alliberades posteriorment dels càrrecs de què eren acusades. Pel que fa als crims de tortura, la delegació andorrana informa que hi ha hagut tres casos en els quals s’ha al·legat tortura o tractaments cruels o degradants entre el 2012 i el 2013, però contempla la possibilitat d’endurir les penes en futures revisions del codi penal.
