El comissari de l’Any Llull destaca “la vinculació històrica” d’Andorra amb les obres de l’autor

Coincidint amb la commemoració dels 700 anys de la mort de Ramon Llull, el Foyer de l’Auditori Nacional d’Andorra ha acollit, aquest dimarts a la tarda, diversos actes de celebració per recordar la figura i trajectòria literària de l’escriptor i filòsof mallorquí. El comissari de l’Any Llull 2016, Joan Santanach, que ha estat l’encarregat d’obrir la jornada commemorativa amb la conferència ‘Ramon Llull, una vida de novel·la’, ha reconegut que Andorra, com a territori de parla catalana, “s’ha d’enorgullir no només de tenir a Llull com un dels seus màxims escriptors, sinó també de la vinculació que ha mantingut amb l’autor des de fa molts segles”. D’aquesta manera, Santanach ha posat de manifest que gràcies al document ‘Doctrina Pueril’ de Ramon Llull, inclòs en el Còdex Miscel·lani que custodia l’Arxiu Nacional i que s’ha exposat aquesta tarda durant l’acte commemoratiu, “tenim constància que l’any 1470 ja hi havia lectors de Llull a Andorra i aquesta connexió tan antiga no la poden reivindicar tots els territoris de parla catalana”. Un cop finalitzada la conferència a càrrec de Santanach, s’ha ofert un refrigeri a tots els assistents als jardins de l’Auditori Nacional. El punt final a la velada l’ha posat Lídia Pujol, acompanyada de Miquel Àngel Cordero al contrabaix i Pau Figueres a la guitarra, amb el recital ‘Si no ens entenem pel llenguatge, entenem-nos per l’amor, a l’entorn musical i conceptual de Ramon Llull’.

“L’any 1470 ja hi havia lectors de Llull a Andorra i, per tant, aquesta connexió tan antiga no la poden reivindicar tots els territoris de parla catalana”. Així de contundent s’ha mostrat el comissari de l’Any Llull 2016, Joan Santanach, aquest dimarts durant la jornada commemorativa que el Govern d’Andorra, juntament amb l’Ambaixada d’Espanya a Andorra, la Fundació Ramon Llull, i el Centre de la Cultura Catalana, ha organitzat per recordar la figura de Ramon Llull en el 700 aniversari de la seva mort. En aquest sentit, Santanach, que ha estat l’encarregat d’obrir la jornada commemorativa amb la conferència ‘Ramon Llull, una vida de novel·la’, ha recalcat que “sense cap mena de dubte Llull és l’escriptor d’expressió catalana més important que tenim” i, per aquest motiu, ha indicat que “tot el que sigui donar a conèixer la seva obra s’ha de valorar molt positivament”.

Quant a la repercussió de l’autor en territori andorrà, Santanach ha posat en relleu que Andorra, com a territori de parla catalana, “s’ha de sentir orgullós no només de tenir a Llull com a un dels seus màxims escriptors, sinó també d’haver estat capaç de mantenir una vinculació amb l’autor des de fa molts segles”. Així, Santanach ha recordat que el document ‘Doctrina pueril’ de Ramon Llull, inclòs en el Còdex Miscel·lani que custodia l’Arxiu Nacional i que s’ha exposat aquesta tarda durant l’acte commemoratiu, és un text “central” en l’imaginari andorrà per a la seva història i, per tant, “fa més de 500 anys que ja hi havien lectors interessats en aquests textos”. D’altra banda, en referència a l’auge independentista dels darrers anys, ha remarcat que aquest tipus d’actes s’han de fer en qualsevol circumstància independentment de la situació política, ja que “si la cultura catalana ha sobreviscut durant molts anys tot i les nombroses adversitats ha estat, precisament, perquè és cultura i no pas política”.

Per la seva banda, la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Olga Gelabert, que ha recordat que durant els darrers mesos “ja hem pogut apropar-nos a l’obra de Llull gràcies a les conferències realitzades per la Societat Andorrana de Ciències”, ha explicat que amb aquest acte commemoratiu s’ha aconseguit entrellaçar els interessos culturals de diferents institucions del país com és el mateix Govern, l’Ambaixada d’Espanya a Andorra, la Fundació Ramon Llull, i el Centre de la Cultura Catalana. Finalment, l’ambaixador espanyol a Andorra, Manuel Montobbio, ha recalcat que Ramon Llull “representa l’autor més universal de l’expressió catalana” i ha afegit que tot i ser un home contemplatiu, “també va ser un home d’acció que sempre pretenia convertir les seves idees en realitats”.

Text i foto: ANA

TOTES LES NOTÍCIES