El Col·legi d’Advocats és partidari d’exigir una formació posterior al títol de Dret abans de permetre l’exercici de la professió. Tal com ha explicat el degà del Col·legi d’Advocats, Francesc Badia,  aquesta formació hauria de ser un complement que orienti sobre l’exercici de la professió, ampliant els coneixements teòrics però també incloent una formació pràctica que s’hauria de fer en els despatxos d’advocats. Tot això haurà de quedar regulat a la llei de l’advocacia i el reglament de desenvolupament que haurà d’aprovar el Govern.

La futura llei de l’advocacia establirà els requisits necessaris per poder exercir la professió a Andorra, i per això el Col·legi d’Advocats va trametre al Govern un esborrany del text perquè l’analitzi i es pugui entrar un projecte de llei a tràmit parlamentari. A més, el Govern també haurà d’elaborar un reglament que serà el que determinarà quina mena de formacions complementàries caldrà.

Des del Col·legi s’aposta per aprofundir molt més en els coneixements de l’exercici de la professió, que és el que es demana, a més, a la majoria de països europeus que ja tenen regulat l’accés a l’advocacia.

Actualment tots els advocats han d’estar col·legiats per poder exercir, a diferència de qualsevol altra professió liberal al país, i a més fan serveis públics com els torns d’ofici, les guàrdies, assistències gratuïtes, etc, per això cal determinar què cal per poder exercir.

De moment, l’únic requisit indispensable és tenir un títol de Dret homologat, que normalment és el d’alguna universitat espanyola o francesa, i tot i que ja existeix el postgrau en Dret andorrà, que serveix de complement per a moltes llicenciatures, no és obligatori.

Una de les principals preocupacions del col·lectiu és el fet que quan un estudiant acaba la seva llicenciatura no pot donar un bon servei sense haver tingut cap accés a la professió. Segons informa Badia, a la Universitat s’adquireixen els coneixements teòrics bàsics dirigits a juristes, però ‘no es fa una formació específica per a l’exercici de l’advocacia’ i això és fonamental per garantir una qualitat dels advocats andorrans i per tant un bon servei a la ciutadania. De fet, a la majoria de països europeus està regulat l’accés a la professió i s’exigeix un màster o algun curs posterior a la carrera.

Perquè els advocats puguin garantir un millor servei el que proposa el Col·legi és exigir una formació posterior a la carrera que inclogui una part teòrica i una de pràctica. La durada seria aproximadament d’un curs acadèmic, i serviria per conèixer la feina en un despatx però també per familiaritzar-se amb els organismes de la Justícia.

No s’ha determinat si aquesta formació seria retribuïda, tot i que és probable que no, perquè es considera un període d’aprenentatge. De fet, tot i que a Andorra encara no s’hagi regulat aquest requisit, des del Col·legi d’Advocats ja s’han iniciat contactes amb universitats de fora, i aquest mateix mes de setembre ja hi haurà almenys un alumne que podrà fer les seves pràctiques en un despatx andorrà.

De fet, de moment s’ha signat un conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona, però probablement també se signarà amb la de Tolosa i més endavant es podria signar amb la Universitat de Barcelona.

Com que s’ha vist una predisposició dels bufets per rebre estudiants de fora, Badia es mostra optimista amb la col·laboració dels despatxos andorrans quan es demani aquesta formació als lletrats del país.

De fet, tots aquests nous requisits aniran acompanyats també de l’oferta formativa cada vegada més extensa que proposarà la Universitat d’Andorra. De moment ja es compta amb el bàtxelor de Dret andorrà i amb el postgrau, però a més s’està treballant en el màster en Dret andorrà. Un cop es compti amb totes aquestes formacions serà la mateixa facultat de Dret la que podrà coordinar aquestes formacions pràctiques que s’hagin de fer als despatxos d’advocats.

El Govern ja disposa d’un esborrany per a la llei de l’advocacia, que es treballa en paral·lel a la llei de la carrera judicial que ha de regular l’accés a l’Administració de la Justícia. De moment, però, no s’ha tancat cap dels dos textos per poder-los entrar a tràmit parlamentari.