El Club Bilderberg andorrà

Ja fa temps, parlant amb un sociòleg que tot i no ser andorrà coneix el país, m’advertia que hi ha una sèrie de gent al Principat, els que podríem posar al sac d’una denominada “classe dominant”, que fa molt temps que creu que al país hi sobra gent. Que se n’ha de reduir (i alerta! canviar) la població.

És un seguit de gent que té propietats, pisos i terrenys que pretenen llogar a preu desorbitat, i per tant expulsar-ne directe o indirectament els possibles llogaters amb salaris per dir-ho d’alguna manera justets. I què són els salaris justets, doncs els que estan per sota de 2.500 eurets de res al mes, és a dir, la majoria de la població. Aquest sociòleg m’alertava que aquesta gent pretén una espècie d’escombrada cap a la Seu d’Urgell de tot allò que a Andorra no li cal, i que es quedi al país menys gent, i de poder adquisitiu alt. Els pobres, fora. Als rics, una catifa vermella. Mentre ell em parlava de la classe de gent que creuen que hi sobra, jo anava pensant que exagerava, que si existeix la gent que vol això deuen ser quatre il·luminats que es creuen el Club Bilderberg andorrà, i que es pensen que amb una trucada al seu amic X ho tenen tot resolt.

Han passat un parell i mig d’anys de la conversa, i l’indicador principal que el meu amic sociòleg no anava tant desencaminat és el preu dels pisos. Jo, com molts en aquest país, he vist com fan fora de casa seva a un bon grapat d’amics i coneguts per apujar el lloguer del pis on s’estaven 400, 500 o 600 euros de cop. Pisos de 2 habitacions a 1200 euros de lloguer, que fan del tot impossible que una família amb un dels membres cambrera i l’altre caixer de supermercat no puguin sobreviure al Principat. Molts (il·lusos) teníem l’esperança que el Govern faria alguna cosa, que hi posaria mà i acabaria amb aquesta bombolla del lloguer que només serveix per fer més rics als propietaris de pisos i més pobres al 90% dels que viuen aquí. Llei òmnibus per aplicar mesures que afavoreixin el lloguer en deien, i apa, va i ens trobem amb un impost sobre els pisos buits, que té tanta lletra petita que no serveix pas de massa, llegim que en diu el Govern a la proposta de llei: “Aquest gravamen, però no s’aplicarà a aquells habitatges que siguin segones o terceres residències per a ús familiar, els que siguin domicili fiscal o social del propietari, que estiguin relacionats amb una activitat econòmica, que estiguin buits per raons de canvi d’habitatge per motius laborals o de salut, o als pisos que estiguin a la venda mitjançant una agència immobiliària”. Per tant, poso un pis de 80 metres quadrats a la venda per 380.000 euros i ja estic lliure de l’impost. O el poso com adreça fiscal d’alguna de les meves empreses. O declaro que és la tercera (!) residència d’algun dels meus fills. I la segona gran mesura: Abaixar impostos a qui construeixi pisos per llogar. Això està bé, però com és lògic, un cop construïts els pisos de lloguer nous hauran de valdre més que no pas els de lloguer vells, i si els de lloguer vells ja estan als 1200 euros, poden imaginar-se als preus que es posaran els lloguers d’aquests habitatges que han gaudit dels beneficis fiscals a l’hora de construir-los.

Aquestes són les mesures que ha pres el Govern per abaixar el preu dels lloguers. Ni fet expressament. Ni que el Club Bilderberg andorrà hagués escrit la llei i l’haguessin passat a l’executiu perquè l’aprovès.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.