La democràcia torna a Xile l’estiu de 1990. En una comunitat aïllada, Sofia, Clara i Lucas s’enfronten als seus primers amors i pors mentre es preparen per a la festa d’any nou. Potser viuen lluny dels perills de la ciutat, però no dels de la natura.

En “Tarde para morir joven”, Dominga Sotomayor, decideix situar l’acció lluny de la ciutat i amb adolescents com a protagonistes que fan front, com el país, a una època de canvis. Aquests adolescents descobreixen els seus primers amors i les seves primeres pors mentre preparen la festa de cap d’any en un lloc aïllat al mig de la natura. El retir utòpic d’esperits lliures i intel·lectuals dóna l’entorn ideal pel descobriment adolescent. En el fons, tant joves com adults parlen de la llibertat o millor seria dir de les llibertats. De les noves i les velles llibertats, les eternes i les ja caducades, i principalment sobre què fer amb l’estrenada llibertat. Lluny de grans asseveracions en aquest film s’aposta pels matisos en el fons i per la sensualitat en la forma creada per l’emoció i l’atmosfera. Allunyada d’artificis pirotècnics, els girs argumentals són d’una cuidada delicadesa que atrapa per seducció lluny del sobresalt cridaner.

LA DIRECTORA: Dominga Sotomayor (Xile, 1986) Va estudiar Direcció a la Universidad Católica de Xile i Màster de Direcció a l’ESCAC de Barcelona. El seu debut, De jueves a domingo, va ser present a un centenar de festivals i va guanyar el Tiger de Rotterdam el 2012. Amb tardepara morir joven, Sotomayor es va convertir en la primera dona a guanyar el Premi a la millor direcció a Locarno.