Sense pràcticament diàlegs, amb un to deliberadament contemplatiu però mai auto indulgent, David Lowery ha filmat una pel·lícula insòlita sobre el dol i la solitud, treballant amb temporalitats que sovint associem al cine d’autor de línia dura –impossible no pensar en Béla Tarr, Apichatpong Weerasethakul o Tsai Ming-Liang quan veiem Rooney Mara, la vídua d’Affleck, menjant-se un pastís sencer en temps real– per transportar-nos a un estat anímic que oscil·la entre la levitació i la commoció, obligats com estem a compartir la desubicació temporal i espacial d’un fantasma que podria ser la projecció del nostre futur. En fer visible l’invisible, Lowery aconsegueix que ens convertim, almenys durant una hora i mitja, en aquell fantasma que mai no sabrem que som.
Aquesta història és tota una raresa en el panorama cinematogràfic actual i s’ha convertit en una de les pel·lícules més fascinants i discutides de la temporada. El seu director la va rodar gairebé en secret, amb finançament propi i va contractar el recent guanyador d´un Oscar per convertir-lo en un fantasma de tota la vida (amb un llençol i dos forats pels ulls). Sota aquesta aparença absurda, el que trobem és un melodrama ambiciós i poètic, envoltat d’una gran bellesa i que aposta per una narració pausada i contemplativa per plantejar grans debats filosòfics sobre l’existència humana.
David Lowery
Cineasta nascut el 1980 que ha realitzat tot tipus de treballs: director de fotografia, músic, editor, productor. Lullaby (2000) va ser el seu primer curt com a director i guionista. Deadroom (2005) va suposar el seu debut en el llargmetratge i amb St. Nick (2009) va aconseguir un gran reconeixement. La seva trajectòria segueix combinant pel·lícules comercials com Peter y el dragón (2016), d´altres més personals com aquesta A Ghost Story, curtmetratges i treballs per a televisió.