Dijous 21 de novembre a les 22 h a la sala 2 de cinemes Guiu, Cineclub La Seu d’Urgell projectarà Caras y Lugares d’Agnès Varda.

 

A Caras y lugares, la recentment traspassada, Agnès Varda recorre les carreteres secundàries de França amb la idea de trobar-hi aquests rostres i aquests llocs anònims que habitualment no s’han considerat dignes de protagonitzar una obra d’art. Però aquest cop ho fa en companyia de JR, un fotògraf francès conegut pels seus retrats de mida monumental que penja en espais públics. Així, la col·laboració entre aquests dos artistes de diferents generacions esdevé un element més de la pel·lícula i li atorga un punt d’humor.

 

Varda va ser una directora independent i decidida, amb acurades coreografies que combinava sovint material documental amb una història de ficció. Se la coneixia com l’àvia de la nouvelle vague francesa i com una de les pioneres del cinema feminista.

 

 

LA DIRECTORA: AGNÈS VARDA

 

Filla de pare grec refugiat i mare francesa, la seva activitat en el camp de la fotografia la portà al cinema (1954). De la seva interessant filmografia, iniciada dins del corrent de la Nouvelle Vague, cal destacar La Pointe Courte (1955), Cléo de 5 à 7 (1962), Le bonheur (1965, premi especial del jurat del Festival de Berlín), Les créatures (1966), Lions Love (1969), Daguerréotypes (1975), L’une chante, l’autre pas (1976), Documenteur (1981), Sans toit ni loi (1985, Lleó d’Or del Festival de Venècia), el díptic Jane B. par Agnès V. (1987), Kung-fu Master (1987), Jacquot de Nantes (1991) i Les cent et une nuits (1994).

Destacada directora de documental amb una perspectiva molt personal, la seva producció ha tendit a enquadrar-se cada cop més en aquest gènere: Mur murs (1981), Les glaneurs et la glaneuse (2000), Les glaneurs et la glaneuse… deux ans après (2002), Cinévardaphoto (2004), Quelques veuves de Noirmoutier (2006), Les plages d’Agnès, Visages, villages (2017), i la sèrie televisiva Agnès de ci de là Varda (2011).

La seva darrera obra fou també un documental autobiogràfic: Varda par Agnès (2019). Premi Liberpress 2011 a la trajectòria en la modalitat de cinema, el 2017 guanyà el premi a la trajectòria del Festival de Sant Sebastià i el 2018 un Oscar honorífic. Ha fet també incursions en les arts plàstiques (instal·lació Lîle et elle a la Fundació Cartier de París, 2006).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada