“Ventre blanc” és una faula tragicòmica protagonitzada per les tres persones reals que porten els capgrossos de Vic, que s’interpreten a si mateixos en històries de ficció que tanmateix els toquen de molt a prop a la vida real. És, doncs, una experiència cinematogràfica insòlita que ens convida a redescobrir l’imaginari plàstic dels capgrossos des d’una òptica mística i contemplativa, i una mirada profundament humana que ens projecta del món local dels capgrossos a allò que és universal. Una reflexió cinematogràfica sobre l’amor, el transcendent i la caducitat de les coses. Una mirada a altres maneres de ser feliç al marge de la societat de consum.

“Ventre blanc”ens trasllada a un territori humà que és ignorat a les pel·lícules comercials. La virginitat als trenta-cinc anys, els problemes teològics –res de trames vaticanes- , la inexplicable dèria per mantenir algunes tradicions. Són alguns temes que no estan de moda i que Ventre Blanc torna a fer visibles perquè existeixen. Tot plegat, en el marc d’una ciutat vella que persisteix en la seva essència de carrers estrets i esglésies humides: el Vic antic.

Ventre blanc és una aventura artística i col·lectiva des de la seva gènesi. Una iniciativa de Bubulina Films, integrada per Jordi Lara, Jordi Crusats i Sergi Lladó, amb el suport d’Osona Gegantera. Produïda amb un pressupost mínim, ha sabut vehicular les energies de professionals, amateurs i persones que no havien tingut mai cap contacte amb el món del cinema. El resultat és una obra que desmunta prejudicis i que exigeix de l’espectador una nova mirada: generosa, oberta, contemplativa.

Els protagonistes

L’Enric és enamoradís, dur, escèptic, i des de fa anys porta el capgròs del Merma. Busca la dona de la seva vida. Però haurà de triar entre una dona real i una dona imaginària. Perquè potser encara existeixen els cavallers medievals en ple segle XXI.

En Furri treballa de vigilant en un museu del Bisbat. Però té un problema: ha perdut la fe en Déu arran d’alguna cosa que va passar fa molts anys. L’amistat amb un capellà enigmàtic, mossèn Simó, vingut qui sap d’on, el trasbalsa fins al punt que en Furri es rebatejarà de nou, amb una personalitat renovada com el rostre d’un capgròs.

En Dot és meteoròleg i té una dèria: advertir que la boira s’està retirant de la ciutat de Vic. Però aquesta dèria, en realitat, n’amaga una altra.

En Xevi és l’entrenador dels capgrossos. Hauria volgut ser ballarí com la seva mare, que pateix d’Alzheimer, i ha acabat entrenant els capgrossos. La decisió de l’Ajuntament de retirar els capgrossos de la Festa Major el portarà a ordir una trama.