L’11 de juliol a les 22 h al pati de la biblioteca de Sant Agustí, coincidint amb els 50 anys de la inscripció del Cine Club al Registre oficial Cine Clubs de la Direcció General de Cultura Popular i Espectacles, hi haurà una sessió de cinema a la fresca, amb la projecció d’una pel·lícula que també compleix 50 anys “Grupo salvaje” (The wild brunch) de Sam Peckinpah. Un dels millors westerns de tots els temps. Entrada gratuïta.
Un grup d’individus, disfressats amb uniformes militars, ataquen contínuament el ferrocarril a la línia fronterera amb Mèxic. No hi ha transport que no sigui desvalisat, ni banc de les proximitats que no pateixi l’assalt d’aquest grup salvatge.
Estem davant un western sense èpica i sense herois, on tot és decadent; els protagonistes són gent envellida, que vol realitzar un últim cop abans de retirar-se. Després de la decadència del gènere en la dècada dels seixanta, Peckinpah planteja el seu renaixement a partir de nous trets d’identitat. L’aire crepuscular, la violència i els codis canviants.
Amb Grupo salvaje Peckinpah sembla portar el western cap a la sortida. Mentre que al principi es tractava de testimoniar la Història i els valors que havien constituït els Estats Units (instaurar l’ordre tot rebutjant les fronteres de la colonització, del conreu i de la ramaderia), aquests valors s’han fos, i és la violència la que està omnipresent en la pel·lícula. El film és una fugida cap endavant. Com a bon western crepuscular, la pel·lícula de Sam Peckinpah és una balada sobre el pas del temps, sobre un canvi d’època i els homes que van viure aquesta frontera.
El director: Sam Peckinpah
David Samuel “Sam” Peckinpah (Fresno 1925- Inglewood L.A 1984). La seva obra es caracteritza, especialment en els westerns, per la construcció de personatges desarrelats i víctimes d’un progrés social que els rebutja. La seva mirada sobre el gènere va aportar, a més d’una renovació formal, un aprofundiment discursiu hereu dels plantejaments de John Ford apunta en les seves històries un optimisme històric, reconeixent en el present elements tradicionals que ens han de servir per a encarar el futur; però Peckinpah, contràriament, ens mostra amb descontentament l’aniquilació d’un passat que, tot i les seves contradiccions, incorporava uns valors positius menystinguts en el present.
