Fa poc vaig tornar a llegir un article del filòsof Peter Singer que parlava, precisament, sobre les possibles independències de Catalunya i Escòcia. Considera que en un estat democràtic no ha d’haver dret a la secessió però també opina que el govern afectat ha de tenir en compte perquè hi ha de tant enuig en una part del seu territori i posar-hi remei. Explico això perquè Singer va ser denostat tant per independentistes catalans com per espanyolistes radicals que es preguntaven qui és aquest guiri per venir a parlar del nostre tema. Doncs resulta que, i ho tenia oblidat, és un dels filòsofs més importants del món i autor intel·lectual del concepte del cercle virtuós de la compassió. Per entendre’ns: la majoria de nosaltres tenim molta compassió pels “nostres” i poc per la resta. Qui són els nostres? Habitualment la nostra família i amics i sovint el clan o la tribu o la nació o la nostra comunitat religiosa…etc. Singer assegura que actualment hi ha cada vegada més gent que ha extès el seu cercle i ja comprèn tota la humanitat i altres espècies: a la vida en general. Es tracta d’un fenomen relativament nou ja que la història de la nostra espècie està dominada per la xenofòbia. Se’m podria respondre que només he de mirar les notícies internacionals per veure que la xenofòbia està ben viva i els conflictes interètnics o interreligiosos no han, precisament, desaparegut.
 
Sí, mires les notícies i veus una guerra civil a Síria, un conflicte a Palestina que no sembla acabar i núvols grisos sobre Ucraïna, entre altres coses. Però, afortunadament, ja no parlem de la gran guerra nuclear que mai va arribar a existir i no tenim gaire en compte que pràcticament han desaparegut els conflictes entre estats i només hi ha problemes al que anomenem estats fallits. En les últimes dècades la guerra perquè sí ha perdut popularitat i sempre necessita una excusa perquè la gent la doni per bona. Almenys als països rics. Tot s’ha de dir que aquesta excusa, la història també ho indica, acostuma a ser creguda molt fàcil i ràpidament però estem parlant d’un avenç. En bona part del món hi ha igualtat legal entre homes i dones i es veuen malament els maltractaments als infants i als animals. Hi ha una consciència cívica molt més gran. Torno a repetir que estem en les beceroles i encara queda molt per assolir, incloent els països més desenvolupats. Però crec que Peter Singer ens indica el camí. La solució és incrementar la compassió cap els altres, tots els altres. Ja ho deia Jesus fa 2.000 anys, tot i que no li van fer gaire cas els seus: estima els altres com a tu mateix. Doncs sembla que ara comencem a practicar una miqueta més. I això són bones notícies. Però torno a repetir-ho: nosaltres, cada un, ha de posar el seu petit però indefugible granet de sorra. Semblarà poc, semblarà minúscul però comptarà.