El Cercle de les Arts i de les Lletres presenta el 9è volum dels «Quaderns d’Estudis Andorrans»

S’acaba de presentar el 9è volum d’aquesta important col·lecció creada pel pare Cebrià Baraut i Obiols ( 1917 – 2003) que va promoure i dirigir durant els primers temps. L’eminent historiador, monjo Benedictí nascut al Vilar de Cabó, sempre va ser fidel als seus orígens, doncs els Caboets foren protagonistes de la primitiva història d’Andorra i els iniciadors del llarg procés que donaria pas a la signatura dels “Pareatges” (1278 i 1288 respectivament).

Va ser a l’any 1976 que juntament amb el Cercle de les Arts i de les Lletres, va iniciar aquesta gran col·lecció de la qual s’acaba de presentar el volum. 9è amb l’aportació i la direcció del seu digne successor, Mossèn Benigne Marquès, que va agafar el compromís de continuar aquella tasca desprès d’aquella primera etapa que es va concloure amb la reedició l’any 2005, dels 7 primers llibres. Una voluminosa presentació que hom va intitular: “Miscel·lània en honor de Dom Cebrià Baraut”(1-7) En la qual s’incloïen la reproducció i la traducció dels documents llatins originals.

Anteriorment Cebrià Baraut havia creat la col·lecció “Scripta i Documenta” i posteriorment iniciaria la publicació “Urgellia”. Entre altres distincions, l’especialista que havia obtingut el diploma d’arxiver i paleògraf en l’Escola de Paleografia i Diplomàtica del Vaticà. Es l’autor del “Cartulari de les Valls d’Andorra” publicat a l’entorn de l’any 1987. L’any 1991 va rebre el Premi d’Honor de la Fundació Jaime I. Tanmateix va ser homenatjat pel Cercle de les Arts i les Lletres en el marc de la Nit Literària Andorrana, que sempre va convidar l’il·lustre investigador.

Cebrià Baraut, va morir l’any 2003 a l’Abadia de Montserrat, on anteriorment alguns membres de l’Associació Velles Cases Andorranes el varem poder visitar i on ens va acompanyar en una visita privada a la gran Biblioteca Montserratina, on varem poder veure l’original de l’Antifonari de Sant Romà de les Bons que està custodiat al prestigiós centre monàstic.

El pare Cebrià Baraut, que va viure a Andorra a l’antiga casa que els monjos de Montserrat tenien a Escaldes-Engordany, va participar sempre a la vida cultural del país, on entre altres actes, també va

participar a la Trobada GALEUSCA (Galicia, Euskadi, Catalunya) organitzada per l’Associació d’Escriptors del Principat d’Andorra (Oct. 1996).

Posteriorment, es va publicar el núm. 8 de la col·lecció “Quaderns d’Estudis Andorrans” que el Cercle de les Arts i les Lletres va presentar publicament a finals de l’any 2008, un volum sota la direcció editorial de Mn. Benigne Marquès digne successor que també hi aportava un estudi sobre “Els documents del fons Caboet-Castellbò de l’Arxiu Capitular d’Urgell” (Segles XI i XII), mentre l’historiador andorrà Pere Canturri i Montanya (Exministre de Cultura), va tractar sobre “Arnalsu o Aryalsu”, un dels personatges dels frescos romànics de Sant Martí de la Cortinada (Segle XI).

Ara, pocs dies abans de la commemoració del 20è Aniversari de la Constitució Andorrana (1993-2013), el Cercle de les Arts i les Lletres ens acaba d’oferir el volum núm. 9 que ha estat presentat per Joan Burgés Martisella, President del Cercle de les Arts i les Lletres i el propi director de la publicació, Mn. Benigne Marqués, arxiver del Bisbat d’Urgell que també ha fet la seva pròpia aportació allargant-se en el temps fins al segle XIV. Benigne Marquès també inclou unes dades biogràfiques del pintor Josep Oromí autor d’algunes pintures al Pirineu i al Principat d’Andorra respectivament. Temàtica que complementa la historiadora de l’Art, Mercé Pujol amb el títol de “L’obra pictòrica de Josep Oromí Muntada (1837 – 1915).

Laia Creus i Gispert presenta un estudi sobre “Els límits dels termes i dels emprius de les poblacions de Sant Julià de Lòria i d’Arcavell al segle XIV i XV. Carles Gascon en aquest volum parla de “Els darrers vescomtes de Cerdanya i el casal de Castellbò, aportant el respectiu arbre genealògic.

Enric Moliné escriu abastament en el seu estudi, sobre el Bisbe d’Urgell Simó de Guardiola que va ser copríncep d’Andorra des del 1827 fins al 1851. Parla també del seu obligat exili …etc.

llibre Finalment i tal com diem en el titular d’aquest article, voldria destacar d’aquest 9è llibre, l’aportació de l’estudi sobre “Les pintures murals de Sant Esteve d’Andorra la Vella: un cicle Pasqual de l’any 1200”. Un acurat treball realitzat conjuntament per la Rosa Alcoy i la Montserrat Pagés que ja havia participat en estudis anteriors.

Les pintures murals de Sant Esteve d’Andorra la Vella, que hom situa a l’època d’Innocenci III i abans del IV Concili de Letran (1215), corresponen al Cicle Pascual realitzat per un taller del qual segons els especialistes, el seu responsable és un pintor format en ple segle XII, però que té continuïtat creativa durant el segle XIII. Per això les pintures andorranes són una obra madura que sembla tenir relació amb algunes pintures de la Catedral de Santa Maria d’Urgell i per altra banda, molt possiblement van ser realitzades durant el Bisbat de Pere de Puigvert (Segle XIII).

El conjunt conservat al MNAC, permet avaluar la seva importància com a Cicle Pasqual que alhora utilitza inscripcions de color clar sobre un fons neutre més fosc.

Tanmateix les pintures no són alienes als moments de tensió que enfrontava la Mitra durant el bisbat de Pere de Puigvert que va durar vint-i-sis anys (1204-1230) molt abans dels Pariatges (1278-1288).

Pere de Puigvert molt vinculat a Roma, es molt probable que hagués estat l’impulsor d’aquestes interessants pintures del romànic tardà, a Sant Esteve d’Andorra la Vella i a la Catedral. Les diferència de les obres respectives, segons els experts, es troba en la gamma cromàtica de les pintures de la Catedral, la qual és més limitada i menys densa que les pintures dels murals del Cicle Pasqual de Sant Esteve d’Andorra la Vella.