El CAEE prepara una exposició de Francesc Boix sobre el camp de Mauthausen

A partir del 22 de març i fins al 19 de maig es podrà visitar al Centre d’Art d’Escaldes-Engordany (CAEE) la primera exposició retrospectiva del fotògraf català Francesc Boix Campo (Barcelona 1920 –París, 1951), que en mostra la vida i la professió. La memòria gràfica d’una vida curta però intensa que informa sense indiferència, amb una Kodak o una Leica. Sou davant del fotògraf compromès amb la memòria col·lectiva i la dignitat dels republicans deportats.

Francesc Boix nasqué en el si d’una família republicana i catalanista. El cop d’estat feixista del general Franco, l’any 1936, el determinà a recórrer els fronts de la Guerra Civil per documentar els esdeveniments. Boix es trobà entre els soldats i la població civil que, després de la desfeta republicana, cercaven refugi a l’altra banda dels Pirineus, fins que fou enrolat en la 28a Companyia de Treballadors Estrangers, on caigué presoner dels alemanys el juny de 1940. Fou l’avantsala del seu camí cap al camp de Mauthausen, a Àustria; hi arribà el gener de 1941.

Quan Boix arribà a Mauthausen, el camp ja mostrava l’aspecte de sinistra fortalesa que els deportats republicans espanyols hagueren d’engrandir a costa de la seva vida. A aquesta tasca es veié forçat ell mateix fins que fou destinat al servei d’identificació, on acumulà proves contra els botxins a base d’amagar negatius, que foren trets del camp i custodiats per una veïna del poble, Anna Pointner.

A partir de l’alliberament, el 5 de maig de 1945, a Francesc Boix se li obrí la gran oportunitat de completar la seva tasca com a fotògraf. Des del primer dia de llibertat fins a un mes després, la seva càmera captà les imatges de l’entrada dels soldats, de les instal·lacions del camp, de l’interrogatori del comandant del camp… I tot just arribat a París, i amb milers de fotografies i negatius, Boix oferí el material a diverses publicacions i fou citat com a testimoni als judici de Nuremberg i Dachau.

Mentrestant desplegava la seva nova vida a París, emparat per amics i famílies exiliades, sense cap possibilitat d’entrar a Espanya, i encetava una fructífera trajectòria professional. Morí el 7 de juliol de 1951, al cap de sis anys d’haver tornat de Mauthausen.

La mostra es completa amb peces relacionades amb Andorra i la 2a Guerra Mundial i es podrà visitar des del 22 de març fins al 19 de maig del 2018.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.