El buit interior

Podrem donar-li tantes voltes com vulguem però al final de la nostra existència ens morirem i potser el més important de tot és que ho haurem fet sense saber si hi havia alguna raó per existir. Però el més trist és que molts de nosaltres no haurem fruit massa de la vida i no només perquè no li haguem trobat un sentit, sinó perquè haurem tingut durant anys un buit interior que no haurem sabut omplir. Què és el buit interior? Doncs tan simple i tan complicat al mateix temps com sentir-nos a gust amb nosaltres mateixos o amb la vida. És molt fàcil de dir i molt difícil de fer. Podem intentar buscar fórmules per escapar d’aquest buit interior: la política, el sexe, veure la televisió, llegir o tantes altres com se’ns pugui ocórrer. Però hi ha una fórmula que se’ns escapa i que passa per una recerca mística. No ens asustem de les paraules: en realitat el que vull dir és estar més a gust amb el nostre silenci interior. Les religions orientals parlen d’estar asseguts i concentrar-nos en la nostra respiració i altres aspectes per aquietar la ment, si és que això és possible. De forma més casolana parlem d’estar més tranquils. D’escoltar els nostres pensaments, tant els negatius com els positius i és a partir d’aquí quan podem conèixer-nos millor i tranquil·litzar-nos una mica més. És a dir, podem conviure amb el nostre buit interior.

Perquè en realitat no es tracta d’omplir-lo, sinó de ser conscients que existeix i que no ens afecti massa. Com diria el clàssic és tracta de mirar directament al sol i no cremar-nos. Doncs això: es tracta de mirar la realitat cara a cara i no cremar-nos. I quan més a la vora estem de poder fer-ho més integrats amb la natura estarem. Observarem els nostres pensaments i veurem que són legió i contradictoris. Observarem la gent i veurem que les multituds no es poden resumir en una idea o un projecte ja que són contradictoris. Observarem l’univers i veurem que és immens i tornarem a mirar endins nostre i sabrem que en realitat no morirem mai. Efectivament, aquest cos canviarà de forma i es transformarà en quelcom diferent però seguirà sent pols d’estrelles quan la nostra consciència ja no existeixi. Mirar el buit interior i acceptar-ho. Tant fàcil de dir, tant difícil de fer!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *