Aquest dilluns ens ha impactat la notícia d’un alumne de 13 anys de l’institut Joan Fuster de Barcelona que presumptament havia matat al seu professor, i que va poder patir un brot psicòtic, segons les primeres indicacions dels experts, i que no hi havia “cap pista extraordinària” per mala conducta d’aquest estudiant. Quina és la diferència entre psicòtic i psicòpata?

La persona en psicosi no té la capacitat de raonar correctament perquè té al·lucinacions ja siguin auditives, visuals, tàctils i / o olfactives, el seu cervell experimenta un desequilibri en els neurotransmissors que està provocant un xoc dins del seu cervell que el deixa amb una discapacitat psicosocial. El seu aspecte personal denota el seu estat, pot presentar-se brut, desarreglat o amb roba atípica, la seva conducta denotarà la confusió en què es troba. La majoria d’aquestes persones no presenten cap perill per a la societat o si mateixes. Moltes persones que tenen esquizofrènia sense tractament denoten aquestes característiques, i molts d’ells es troben als carrers, caminant amb aspecte desarreglat; moltes vegades poden causar por, però en realitat la majoria són persones inofensives que estan patint i necessiten tractament. El brot psicòtic el pot patir qualsevol per diferents motius.

El psicòpata no denota cap de les característiques anteriors, són persones perfectament arreglades, que  són vistes com a persones honorables.Tenen la capacitat de convèncer els altres que són persones en què es pot confiar, però no senten culpa, poden enganyar, robar, armar tot una història sense importar el mal que puguin fer als altres, prometre a la gent grans guanys o faran alguna cosa per tal d’aconseguir els seus objectius, fins i tot en alguns casos poden matar sense sentir culpa, per tal d’aconseguir-los. Malgrat el seu aspecte pulcre i la seva conducta adequada davant de la societat, causen molts danys a les altres persones, deixant-los en la pobresa, en la fallida, en l’abandó, moltes persones queden danyades econòmicament i moral, però per ells no hi ha ni un sentiment de culpa, simplement senten que ho mereixen tot.

Els més accessibles i detectables són els símptomes positius relacionats amb la percepció de coses que no existeixen, com sentir veus o tenir sensacions estranyes en conductes observables i familiars. Els afectats un primer brot psicòtic poden tenir por que hi hagi una conspiració contra ells, o els vagin a fer una cosa dolenta, com que algú els enverini el menjar, de manera que deixen de menjar o s’aïllen socialment, se senten en risc en el seu entorn i prenen precaucions excessives. L’habitual és que, prèviament a aquest primer brot, hagin tingut símptomes anteriors i menys detectables, com els símptomes negatius, que són l’apatia o la pèrdua d’interès, o deixar de fer activitats habituals en ells.

Els familiars, dels quals depenen aquestes persones, solen buscar una explicació alternativa, com que es tracta d’un sot anímic. En aquests casos, cal estar més alerta. Però són els símptomes positius els que realment criden l’atenció i que urgeixen a l’entorn de l’afectat a demanar ajuda.

Però no tenim ni els recursos ni els mitjans per anticipar-nos i saber quines persones desenvoluparan aquest primer brot i quines no.