No ens hem d’esquinçar els vestits. Que els nostres cuiners gironins hagin canviat l’argent pel bronze, era fins a cert punt previsible. Cal recordar que la llista del The World’s 50 Best és la rèplica britànica de la francesa Guide Michelin i que, per tant, ha de marcar diferències amb ella per aconseguir els avantatges publicitaris, mediàtics, etc.. que es deriven de la competència. Perquè una i altra tenen com a objectiu ser llibre de capçalera o llista de referència per la gent disposada a pagar els 600€ que costa el menú de degustació (la única alternativa que ofereix el local) del nou número 1, el Eleven Madison Park, nineta dels ulls dels crítics gastronòmics nord-americans.

I és que, si anem a les xifres globals, podem veure que tot segueix força igual. Segueixen manant els restaurants europeus (26 de 50) i per trobar el segon dels sis dels EEUU, cal baixar al número onze, mentre cinc dels deu primers, són europeus i, en concret tres d’ells (El Celler de Can Roca, Asador Etxebarri i Mugaritz), estan situats en el paradís terrenal gastronòmic que formem Catalunya i Euskadi.

Per tant, res que no pugui ser entès en termes d’evolució. Que una cosa és pujar, amb la força que dóna tenir un objectiu a aconseguir, i una altra ben diferent és mantenir-se, pendent més de la continuïtat en qualitat i servei que de buscar nous objectius per sorprendre a clients i crítics. I és que, com diem a casa nostra, una flor no fa estiu ni dues primavera.

Sense descartar una certa picada d’ull cap als EEUU. Un país que, fruit de la situació política interna que està vivint, podria optar per tornar, també en gastronomia, a les seves arrels. Les patates fregides i el T-bone regats amb Coca-Cola.

Una darrera observació. Mentre tots els nostres prescriptors –i fins i tot els cuiners– no paren de girar els ulls cap a Orient, cal baixar fins el número 14 de la llista per trobar un establiment asiàtic. A Singapur i de nom Restaurant André. I comprovar com el venerat Japó sols té dues mencions (18é i 45é) mentre Perú en té tres (5é, 8é i 33é). Si això no ens fa pujar la mosca al nas…